tag:blogger.com,1999:blog-36244557.post2142681984390804136..comments2023-04-17T15:47:04.605+02:00Comments on Poeta Per Un Dia: Pendent de vidaPoeta per un diahttp://www.blogger.com/profile/00584704227419757772noreply@blogger.comBlogger4125tag:blogger.com,1999:blog-36244557.post-15576419843866644022007-01-25T00:20:00.000+01:002007-01-25T00:20:00.000+01:00Aquesta és una perspectiva zenital, poeta. Però, q...Aquesta és una perspectiva zenital, poeta. Però, qui pot gaudir-ne verament? <br /><br />L'Ull Equilàter? Els àngels? Potser els morts?. <br /><br />En qualsevol cas, les costes costen. Val més festejar...Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-36244557.post-76579238617049782512007-01-23T10:11:00.000+01:002007-01-23T10:11:00.000+01:00De fet, si ho mirem des del cel i en vertical, pot...De fet, si ho mirem des del cel i en vertical, potser que ens resulti difícil de diferenciar si una persona està al mig d'un cràter o al cim d'un turó. Es només quan es mira "en perspectiva", de perfil, que som capaços d'apreciar-ne la diferència.Poeta per un diahttps://www.blogger.com/profile/00584704227419757772noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-36244557.post-14241204089865410332007-01-21T20:20:00.000+01:002007-01-21T20:20:00.000+01:00Jo no he tingut ben bé aquesta percepció de la vid...Jo no he tingut ben bé aquesta percepció de la vida com una costa. Dins els vint o els vint-i-cinc, cada any el vivia com un esglaó que, certament, el pujava. Però a partir del quart de segle la percepció va canviar i l'escala va esdevenir pla inclinat. Continuava pujant, cert, però a cada any, la percepció m'ha portat a sentir que la rampa cada vegada és més planera. Ara ja és pràcticament plana del tot; els anys passen un darrera l'altre sense cap esforç.<br /><br />Potser és una pura qüestió subjectiva, quasi bé qüestió de temperament. Quelcom semblant al que ens passava quan érem canalla i ens volíem apuntar a un partit del pati de l'escola quan aquest ja havia començat.<br /><br />-Que puc jugar?<br />-Sí...<br />-Amb qui vaig?<br />-Amb maltres (o amb ells)<br />-Cap on xuto?<br /><br />Segons qui et deia "Cap amunt", segons qui "Cap avall". Tant una resposta com l'altra podien significar el mateix sentit. I, qn qualsevol cas, el terreny de joc sempre solia ser pla.<br /><br />Potser perquè uns ens perceben situats al fons d'un cràter i els altres al pic d'un turó?Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-36244557.post-91674265616063013882007-01-10T20:49:00.000+01:002007-01-10T20:49:00.000+01:00No recordo quin literat va dir que la vida l'hauri...No recordo quin literat va dir que la vida l'hauriem de recorrer al revès, és a dir, que la vida comences cobrant la jubilació i així poder gaudir dels millors anys de la nostra vida amb les màximes comoditats; llavors vindria l'asèptica etapa de la feina però sense el remordiment de no haver pogut aprofitar la joventut per no tenir recursos; i acabaríem amb una etapa de il·lusió, innocència i ignorància que ens conduiria cap a la mort sense tenir-ne consciència...Josep Maria Augéhttps://www.blogger.com/profile/15683077601015008248noreply@blogger.com