tag:blogger.com,1999:blog-36244557.post5747142624207413803..comments2023-04-17T15:47:04.605+02:00Comments on Poeta Per Un Dia: 100Poeta per un diahttp://www.blogger.com/profile/00584704227419757772noreply@blogger.comBlogger5125tag:blogger.com,1999:blog-36244557.post-52122469185912201352008-05-27T10:52:00.000+02:002008-05-27T10:52:00.000+02:00Gràcies pels vostres comentaris, com sempre, són m...Gràcies pels vostres comentaris, com sempre, són molt més assenyats que no pas l'escrit que els origina! <BR/><BR/>Petonets!<BR/><BR/>ps: sigues benvinguda senyoreta MPoeta per un diahttps://www.blogger.com/profile/00584704227419757772noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-36244557.post-28426285644703293122008-05-24T19:50:00.000+02:002008-05-24T19:50:00.000+02:00això em recorda les teories dels escultors (eren e...això em recorda les teories dels escultors (eren els renaixentistes?, hauràs de disculpar el meu analfabetisme pel que fa a història de l'art) que deien que l'escultura s'amagava dins la pedra i que l'únic que ells havien de fer era descobrir-la, treure-la a la llum, amb un conte pot passar el mateix, només cal triar les paraules correctes (les necessàries, les imprescindibles) de les que no ho són<BR/>100 entrades? Parabéms!!Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-36244557.post-70088333884864241452008-05-23T13:55:00.000+02:002008-05-23T13:55:00.000+02:00...o potser la història del peix que una tarda, me......o potser la història del peix que una tarda, mentre el sol envermellia suament cap a la nit,va rebre un paquet delicadament embolcallat,amb una patata mig partida en dos,amb forma de cor a dins.<BR/><BR/>Gràcies,bon poeta.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-36244557.post-74617470253127030412008-05-22T19:20:00.000+02:002008-05-22T19:20:00.000+02:00... A vegades no és qüestió dels móns paral.lels q...... A vegades no és qüestió dels móns paral.lels que multipliquen les imatges besllumades reflexades en miralls, que davant per davant, reflexen una munió de raigs de llum en la seva superfície llisa, polida i reflectora. Suposo que no és qüestió de patates ni pans ni peixos, ni d'escates irisades enganxades a la pell que angoixen les ànimes en aquella hora fosca i ombrívola que s'allarga sobre un paper i busca en algun recambró el kraken que ha de vèncer o el dimoniet que l'ha de dur de la mà. No, no té perquè ser qüestió d'això, poeta, a vegades les respostes són més simples i senzilles com el despertar d'un noia pèl-roja... moltes felicitats...<BR/>... Petonetsdigue'm ariadnahttps://www.blogger.com/profile/14443534441496631197noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-36244557.post-18901176867823976912008-05-22T18:51:00.000+02:002008-05-22T18:51:00.000+02:00Moltes vegades escrivim tal o tal cosa, descobrim,...Moltes vegades escrivim tal o tal cosa, descobrim, i fins i tot estimem per atzar.Anonymousnoreply@blogger.com