Enamorat

L’endemà de dormir amb ella em notava estrany, confós, em costava respirar, el cor em bategava fora de ritme, amb força. Tenia el cap tèrbol, els ulls a un horitzó molt llunyà on el blau i el verd es difuminaven, on la seva mirada ho pintava tot de vermell.

Vaig deduir, lògicament, que m’havia enamorat perdudament. No podia ser de cap altra manera.

Fou a l’observar-me amb cura al mirall, mentre m’afaitava, que vaig descobrir, al coll, dos puntets de sang, fins com d’una agulla.