dijous, de febrer 22, 2007

Angels

Si la pau, la bellesa, la melangia, la tristor i l'amor poguessin personificar-se, esdevenir no ja carn i ossos sinó pedra, figura, escultura, imatge,.... no seria un àngel la fisonomia que adoptarien? I després ens volen fer creure que els àngels no tenen sexe? I els dimonis, en tenen ells de sexe? Jo m'imagino Llucifer amb sexe, què voleu que us digui. I,... seguint amb aquest raonament,.... no són els dimonis àngels caiguts? En quin moment de la caiguda prengueren consciència de la seva sexualitat? Fou precisament la seva caiguda una simple conseqüència d'un increment sobtat de la seva massa corporal? Quina és la causa i quin l'efecte? Quin és l'ordre lògic de la tempesta? Com és que sigui més fàcil d'obrir una capsa i escampar els seus continguts pel terra que no pas de recollir aquests continguts i retornar-los a l'interior de la capsa? Com és que l'entropia de l'univers va sempre en augment? Els àngels cauen i, quan ho fan, esdevenen entròpics.

3 comentaris:

Antitot ha dit...

Puntualitzem Trinxet, puntualitzem...Consultant una excelsa obra titulada Diccionario ilustrado de los monstruos, de Massimo Izzi, en referència als dimonis diu:Dimoni prové de daimon.

Daimon prové del radical daio (distribuir) i l'arrel das (ensenyar), és a dir, que en sànscrit se'ns referia a un...SABI. Totalment coherent amb el rebuig que hi havia en aquella època cap al coneixement per part de les institucions religioses...

Inicialment,a la Grècia clàssica,, identificava una força divina personificada, sense cap categorització moral.Però posteriorment el concepte es va pervertir.

Sòcrates el definí com un ésser intermediari entre els déus i es homes, un intermediari de la voluntat divina i protector dels homes. Posteriorment, Plató li afegí càrrega moral, encolomant-li totes les accions moralment injustificables.

Però el més curiós és que en el Talmud babiloni...atenció eh?Cada home és rodejat per MIL dimonis a l'esquerra i una "míriada" a la dreta..cullons, cullons...

Reflexione-m'hi, siusplau, reflexione-m'hi.

PD: En el cas que t'interessi, et puc oferir una dissertació sobre els autèntics protagonistes del teu blog, els àngels

PD2: Espero que, per fi, s'hagi fet una intervenció a l'alçada de les teves pretensions bloguistíques...

Poeta per un dia ha dit...

Antitot!! El teu comentari és digne del blog, de la Enciclopèdia dels Il·lustrats del Segle XVII, de la Wikipedia més delectant i del bestiari del Borges (per cert, molt recomanable).

Daimon, coneixement, maligne: Quina tríada de conceptes més intrigant. L'home és bo per naturalesa, doncs. Es quan adquireix coneixement que esdevé dolent? Són els dimonis dolents? Aquella dita: "más sabe el diablo por viejo que por diablo" ja va ben encaminada, ja.

En fi,... aquest Diccionario del Izzi és a la venda? De quin preu estaríem hipotèticament parlant?

Apa, bonanit.

Josep Àngel Colomés ha dit...

Hello amics,

El cert és que el tema dels dimonis i dels àngels sempre em recorden els Pastorets de Folc i Torres. És un tema interessant i pel que veig l'Anti té moltes informacions.

La presència dels àngels i dels dimonis és una constant per parlar del bé i del mal. Àngel tinc entès que vol dir transmissor, missatger. Portador de bones notícies. Cas contrari deu ser el dimoni, que infon idees destructives a gent que val més no dir el nom perquè a tots ens en venen.

És temps de quaresma, temps per reflexionar. Gràcies Poeta per un dia per treure temes que només treuen els il·lustrats!