dissabte, de març 10, 2007

Monstres raonables


No costa gaire d'admetre que, realment, la raó engendra monstres. I no només la raó, sinó també el record, l'esperança, l'angoixa, la por. Sota el llit no hi ha mai res que no sigui un grapat de pols i volves dels mitjons però, si volem, podem fer-hi aparéixer el monstre més terrible que la nostra imaginació pugui dibuixar. Només cal que ens estirem sobre el llit i abaixem la barrera. Només cal que desinhibim aquells pensaments que durant el dia, amb la llum i la claror, portem arraconats al fons de les circumvolucions cerebrals. Llavors els monstres creixen, ens inunden, se'ns mengen de viu en viu però només una miqueta, de manera que l'endemà poguem tornar a jugar a ser Déus i a crear-los del no res, o d'un grapat de pols i de volves dels mitjons. I, ben pensat, som nosaltres els monstres de Déu? Ens creà Ell també de pols i volves de mitjons, un dia en el que abaixà la barrera de les seves pors particulars? Hi ha algun procediment, legal, per a desfer-nos de la raó i aniquilar d'una revolada tots els monstres? És més, si eliminem els monstres, podrem menjar-nos les seves galetes? Si nosaltres som els monstres de Déu i, alhora, també esdevenim creadors dels nostres propis monstres a sota el llit, poden els nostres monstres de sota el llit crear, al seu torn, més i més monstres, en una espiral monstruosa que arriba a l'infinit? Un monstre dins un monstre dins un monstre dins un monstre.....

3 comentaris:

Poeta per un dia ha dit...

Amic Antitot , òbviament tens l'escrit dedicat. Jo, personalment, reflexionaria si això és un honor o un desprestigi. tu mateix. ;-P

Antitot ha dit...

Per a mi és un honor que em contemplis en el teu blog farcit de referències sobrenaturals i esfereïdores.

Ai amic...aquest és un post arquetípic de tu, l'eterna idea de l'espiral, de les nines russes, de l'infinit incontestable...

No hi ha manera de combatre els monstres, ja que aquests s'engendren amb la raó i la no-raó (l'irracional). la diferència és que el monstre engendrat per la irracionalitat s'esdevé colosal, incontrolable i pren vida pròpia; el creat per la raó, en canvi, és una titella a les teves mans, la vida li injectes tu com a ésser omnipotent...

El somni de la raó genera monstres...però el somni de la raó tb els destrueix...

Poeta per un dia ha dit...

Amic Antitot, per això precisament li vaig sol·licitar el Diccionari il·lustrat de Monstres, per tal de convertir en racionals els meus monstres irracionals i, aleshores, atomitzar-los en un flaix enlluernador.