dilluns, d’agost 20, 2007

Evolució

Com que l’herba creix més ufanosa i no veu els predadors, el mico es posa dret i esdevé home. Canvien els hàbits alimentaris i la mandíbula es fa petita, donant espai al cervell. En 20.000 anys es passa del foc a la bombeta; en 100 de la bombeta al làser. L’home llegeix els seus cromosomes i, després, aprèn a modificar-los, s’esculpeix generació a generació, es cancel·la malalties i s’augmenta la intel·ligència. La llei de Moore diu que cada 2 anys es duplica la velocitat de processament electrònic i l’home ho aprofita per a substituir cada òrgan per una peça de plàstic o de metall amb un circuït integrat, allargant la vida fins als 200 anys. Carrega a internet cada olor, cada imatge, cada so, cada tacte que ha experimentat mai, cada anhel, cada memòria, cada coneixement, i ho emmagatzema tot a servidors de molts yottabytes. Quan el seu cos orgànic desapareix, continua vivint a la xarxa, compartint i barrejant la seva informació amb la dels altres fins que es difumina la seva individualitat. No li cal construir naus per a viatjar a altres planetes o galàxies, en té prou a enviar una senyal formada per uns i zeros, energia en estat pur que s’amplifica amb la llum dels estels, que interfereix amb els uns i els zeros de les altres civilitzacions. Els forats negres només allarguen la longitud d’ona, no esborren informació: l’home domina l’espai i el temps. Quan l’univers s’acaba, ja ha saltat a universos paral·lels, ja viatja per dimensions elevades, ja no li cal recordar els seus orígens i ja no li cal, mai més, sentir-se sol.

3 comentaris:

Antitot ha dit...

I desviant-me una mica del tema però lonkejant la llei del Moore...com és que si fa prop de 40 anys que l'home va arribar a la lluna, en els últims 35 no hi ha tocat de peus??En base a la llei de Moore es podria montar un rodalies cap a la lluna, però cada dia que passa sembla que llençar qualsevol nau a l'espai és una odissea...Sigui per alls, sigui per cebes, sempre té algun problema

La dama que sospira ha dit...

Ostras, jo encara em pregunto que, com es que amb tants mils d'anys d'evolució, la nostra societat encara és plena de "trogloditas"?
i si això és cert (que en tinc constància) potser tanta evolució en el fons ens condueix a l'època de les cabernes?, o ens condueix a la antiintel.ligència? Podriem dir que cada dia, tot va millor o pitjor? que la gent que té més de tot lo material i avanços tecnològics es sent millor o pitjor? El la era del prozac, on ben aviat la societat en sera immune i n'hauran d'inventar de molt mes forts....

Poeta per un dia ha dit...

Antz, cert això que dius. Malauradament, la despesa que va suposar arribar a la lluna ara es gasta a arribar a Afganistan i a fer veure que les torres bessones les estimba l'enemic. Els pobres de la NASA estan fent coets a partir de restes d'altres coets i així els va com els va, que peta dia si dia també.

Senyoreta Dama sospiradora, la imatge que he pintat jo és una possibilitat d'entre moltes, lògicament. Jo també sóc partidari que l'ésser humà ja ha arribat al "tope" de l'evolució i que ara ja estem de plè en una retro-volució (o de-volució, i si és així, la pregunta és: qui ens tornarà els diners,... ;P): si això ens portarà cap a les cavernes de nou o cap un món plè de cap-pelats amb samarretes del pont aeri cal veure-ho. Com tot, hi ha múltiples corrents doctrinals....

Petonets a ambdós (sí, sí, a tu també Antz, però sense llavi, eh!!)