dissabte, de gener 27, 2007

Infinits

Un univers concèntric, amb closques i més closques, amb una línia contínua de temps i d'espai. El món està format per cercles, finits i infinits alhora. Els homes recorrem el perfil d'una esfera, i ens sembla eterna, impossible d'abastar. En el fons, però, no fem més que caminar una i una altra vegada pel mateix camí. 3,141592..... l'etern retorn. L'infinit decimal que defineix el cercle inconscient de les nostres existències, individuals i col·lectives.

9 comentaris:

Antitot ha dit...

Poeta, no has pensat presentar-te mai al concurs de literatura científica??Cullonses...el perfil el tens...

Poeta per un dia ha dit...

Amic Antitot, sóc literat i científic, però, com que sóc les dues coses no en sóc cap. Tinc greus problemes d'identitat que, traduïts en un concurs, esdevenen fracàs assegurat.

Gràcies pels ànims, però.

Antitot ha dit...

No pateixis...potser Abacus farà un concurs de literatura infantil i un de juvenil, amb 3.000€ de premi i publicació del conte...Obviament, ho podrem arreglar al 50/50

Stargate ha dit...

Doncs parlant de cicles temporals, avui, 2 de febrer, és el dia de la marmota.

El dia que els habitants de Punxsutawney es reuneixen al voltant de casa per veure si la marmota decideix si l'hivern s'acaba o no (a catalunya en diem LA CANDELERA)..

Tots els que ens sentim marmotes, hem de decidir si sortim o no del cau, si ens treiem la màscara, si mostrem la nostra identitat i sortim de la foscor de l'hivern.

Antitot ha dit...

Pel que sembla, Stargate, la marmota no ha tornat al cau i, per tant, l'hivern s'ha acabat...Pel que sembla, feia un dia ennuvolat i no s'ha projectat l'ombra de la susodicha i s'ha quedat a racar-se la panxa al carrer...

Poeta per un dia ha dit...

Carai de marmota,... també deu notar el canvi climàtic.

Per cert, una marmota és com una fura, no? és com un ratolí gros!! Imaginem-nos una festa similar a Catalunya,... amb tota una congregació de penya esperant per si surt una "rata sallarda" d'una claveguera i proclamant, en cas afirmatiu, que s'han acabat les vaques grasses.

Jordi Soldevila ha dit...

ep poeta, no cal fer servir una rata que prou en tenim de marmotes per aquestes contrades catalanes.

Només cal que t'arribis un xic més a prop del Pirineu i en pots trobar. Varies vegades n'he vist, i em sembla que aquest any ens dirien que d'hivern, res de res.

Poeta per un dia ha dit...

Benvolgut Jordi,

Fins i tot en zones urbanes en podríem trobar alguna de marmota...

Antitot ha dit...

Cullons tio!!! Això d'Internet en general i els blogs en particular és una bona manera de perdre el temps...Fotent una dissertació sobre les marmotes, pobre Poeta, ja veus com ens calen els teus escrits... ;P