diumenge, d’abril 22, 2007

Llums i camins


Jayne's Blue Wish
(Tom Waits/ Kathleen Brennan)
The sky holds all our wishes
The dish ran away with the spoon
Chimney smoke ties the roofs to the sky
There's a hole overhead
It's only the moon
Will there ever be a tree
Grown from the seeds I've sown
Life is a path
lit only by the light of those I've loved
.
.
Tom Waits, en la seva saviesa de músic i poeta de club novayorqués, o de "bareto" de carretera de Los Angeles, o "d'antro" d'striptease de Minnesota (entre actuació i actuació, entre la Jackie Brown Eyes i la Jenny Silky Legs), ens il·lustra, una vegada i una altra, sobre el sentit de la vida. Així, avui, ens diu: "la vida és un camí, il·luminat només per la llum d'aquells que he estimat".

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Senzillament, en una paraula, preciós.

MRG

Poeta per un dia ha dit...

Es el Tom Waits el que se n'emporta tots els honors... Malauradament, però, si el sents ja veuràs que compleix a la perfecció la idea de "la bella i la bèstia". Però, potser és precisament per això pel que és tan interessant. Es un home que ha tocat fons moltes vegades i que, precisament gràcies a això, sap que és el patiment i sap que és la felicitat (pot coneixer-se la felicitat sinó es coneix, abans, l'absoluta desesperança?) i sap plasmar-ho perfectament a les seves cançons.

Antitot ha dit...

Tota la raó Poeta, l'eterna lluita de contraris, l'existència d'un no pot existir sense l'existència de l'altre. El bé i el mal; l'alegria i la tristesa; el somriure i la llàgrima...

Per experimentar la felicitat es necessari haver passat la tristor...Ja veuràs ja com aquesta època macabra t'anirà bé d'aquí un proper futur, quan un ha viscut eternament en l'època de l'abundància no es conforma en petits detalls i necessita més, més i més...però quan un ha viscut en les tenebres, ja només veure la llum del sol li dóna un esclat d'energia que ni abans n'havia estat conscient...

Josep Àngel Colomés ha dit...

Aquí un testimoni d'un altre bloc que em sembla que està una mica relacionat. Per cert, la frase de Tom Waits, antològica.

"Conec des de fa anys una família que ha viscut situacions dures, desestabilitzadores i molt delicades. Sóc molt amiga de les dues filles i he viscut d’aprop el seu dolor. Uns pares que no s’estimaven, una mare desconfiada i poc afectiva, un pare patidor, baralles contínues, separacions esporàdiques, un cert sentiment d’abandó, molta tensió continguda…molt patiment. Les circumstàncies que les han envoltat han estat depriments i desesperançadores però, curiosament, totes dues han fet processos molt diferents .
Avui a la tarda he tingut la sort de trobar-me amb una d’elles. Està casada, té una nena i és absolutament feliç. Mentre preníem un cafè ens hem posat al dia de les nostres vides. I ha estat inevitable parlar del passat i de com ella havia trobat la manera de sobreposar-se al pes de la seva història. Hi ha una frase de la conversa que m’ha quedat clavada, no per ser nova sinó per ser fruit de la seva pròpia experiència: “Vaig prendre la decisió de mantenir-me alegre i positiva tot i que no fos feliç en aquell moment”. M’ha fet pensar. Potser és la millor definició d’optimisme i de coratge que havia sentit mai. Primer de tot “prendre una decisió”. Després “optar per l’alegria i pel tarannà positiu”. La vida ens pot ferir però depèn de nosaltres quina cara li tornem a la vida. Els altres ens poden fer mal però està a les nostres mans tornar bé per mal. Ella va triar: optimisme, coratge i bondat."

Poeta per un dia ha dit...

Gràcies amic Colomés,

Molt bona reflexió. Tant de bo fos ben senzill adobtar l'actitud d'aquesta noia.