dimarts, d’octubre 02, 2007

Fear of Falling









Me’n vaig a dormir amb una moneda d’or sobre cada parpella, la fredor del metall m’inunda els somnis una vegada més, me’ls adorna de personatges impossibles i de paisatges iridiscents, psicodèlics. La sorra em paralitza les extremitats, em deixa el cos a la mercè absoluta del somni. No em puc moure, si bé sóc conscient que estic somiant i, així, el somni encara esdevé més real, una pel·lícula que es projecta a la retina i que m’explica una història de la qual sóc el protagonista, una història en la que la gravetat del planeta em tiba avall, avall. Somio que somio i que vull despertar-me i que no puc, i el somni avança dins la nit, es manté paral·lel a l’agulla petita del rellotge de la tauleta de nit, perseguint una hora rere una altra com qui persegueix un raig de llum que, en provar de tocar-lo, es projecta a la pell, trenca la seva trajectòria, col·lapsa els milions de quilòmetres que ha viatjat des del sol i esdevé, com en el somni, un no res. El senyor dels somnis em parla, és un home que vesteix de negre de cap a peus, un etern, i quan parla no puc fer més que escoltar-lo ja que, sovint, parla per experiència. Les monedes, sobre les parpelles, són per pagar el barquer, si no em desperto, si la caiguda, en el somni, juxtaposa la realitat i l’arrossega cap dins, cap a la platja d’arena negra que limita les aigües sempre tranquiles de la llacuna estígia. De lluny, em sembla sentir la remor d'uns rems acostant-se, si bé també podria ser el camió d'escombraries, al carrer, fent la darrera ronda nocturna de contenidors.

Us he deixat amb una història del senyor dels somnis, el Sandman, de la ploma del mestre Neil Gaiman

5 comentaris:

Antitot ha dit...

La gula, la gula se'm desperta en descobrir aquesta institució gaimaniana...hauré de treure el cap al mercat de Sant Antoni o demanar-li al Coli amb el risc de veure'm torturat per la mínima arruga de l'exemplar..

Marta ha dit...

Ostres, m'ha encantat aquest còmic, sobretot la frase "it is sometimes a mistake to climb, it is always a mistake never even to make the attempt", genial. Gràcies per ajudar-nos a descobrir el món del Sandman.

Petonets!!!

samain ha dit...

El barquer Caronte m'ha parlat de tu, poeta... el follet Sandman ha llençat la seva sorra màgica als ulls per a tenir dolços somnis... i no he pogut evitar de llegir-te... Segurament no dic res de nou, ni il.lumino res amb el meu comentari, però... per si és d'interès per algú... En Neil Gaiman, a part del còmic, va reunir una antologia dels dominis de l'etern Dream, de la mà d'autors com Tad Williams, Gene Wolf, John M. Ford, etc, recollits a Sandman: el Libro de los Sueños, de Norma Editorial...
Que vagi bé pel regne de Morfeu...
;)

Poeta per un dia ha dit...

Antz, ja saps que si en vols algun dels meus només cal que els demanis... si bé ja saps quin problema tenen. Estic d'acord que el Coli conserva molt bé els seus còmics i els llegeix sense ni tant sols obrir-los, emprant la seva vista en rajos X, i tocant-los sempre amb guants quirúrgics.

Marta, si no vaig errat, a la biblioteca del casino tenien algun exemplar del Sandman, per si vols revisar-lo. És un còmic que val molt la pena, de la primera pàgina del primer volum a la darrera de l'onzè.

Samain, gràcies per la referència. La desconeixia completament. Indagaré, doncs, als pretatges abacusians.

Petonets a totes tres ;p

ragnarok ha dit...

En el regne de Morfeu tot és possible, i Gaiman fa del rei dels somnis una obra d'art... una referència molt bona a una obra com aquesta, que per molts és de culte!