divendres, de desembre 14, 2007

Prismes


L’absent-estèsia local de la tarda em fa veure papa-ll(e)ones negres al voltant dels ulls, ales esteses a l’aire calent que s’enfila dels intersticis del radiador, em di-fum-ina l’esperit i l’estavella del dolor que tot just traspua anells de per-fum blau grogós per sota el nervi trigemin. Les figures geo-mètriques que m’envolten, la taula, la pantalla de l’ordinador, els diplomes porosos i evaporats de la paret, els discs compactes, perden el seu caràcter euclidià, tergi-vers-en minúscules proporcions de la seva identitat a espais de dimensions superiors, pròximes al mateix acte creador. Són diverses les longituds d’ona que m’omplen les retines, no només visibles, sinó també ultra-violades i, si miro de reüll, hi penetren lascivament, de(s)biaix, els vermells irisats del raig gamma més inestablement còsmic, o cosmopolita. The shadows have just tried to overpower me into submission but I keep on writing, furious fucking fingers like a flash on the front surface of frequency (hav’ I told u I lack a tooth?). Pungents aromes orgànics, sabors curulls de diafragmes oberts com el cel de Minnesota, glàndules que recompten ex-cre(a)cions acíniques, una rere l’altra, esdevenen un vòrtex cito-plasmàtic de verticalitat estalag-mítica: un simple pas més endavant i tot trencaria el mirall i sortia a l’altra banda, cauria de panxa a terra a una habitació naturalment masculina, lògicament ordenada, hiperbòlicament real.

3 comentaris:

Antitot ha dit...

Poeta, penso que ja has superat aquest estat i que, des d'aquest "conte", passes a ser un rapsoda, un re-creador de móns i mots tèrbols, om-brívols i desquiciadament complexos...
I això sense contaminar els teus pulmons, embriagar els teus llavis i fer-li fer hores extres al teu fetge?
Ets cama-leònic, Po- (t)eta!;P

digue'm ariadna ha dit...

Recreacions calidoscòpiques, fruit de visualitzacions absentades dels reflexos de miralls infinits en plena disbauxa òptica.
=;p

Josep Àngel Colomés ha dit...

poeta per un dia fent de poeta! Com sempre l'afilat antitot sintetitza i reconeix la teva obra. És magnífic ser un artista i tenir un analista.

Podríem pensar en el títol d'una pel·lícula suggerent: El poeta que tenia un analista.

Vaig a trucar al Garci que... Però què he dit, el Garci, és aquell de: que grande es el cine y que pequeña és la moneda de un céntimo!