T’estires,
Com un gat, al llit,
És mandra o és delit?
Tens pessigolles als peus,
Ho veig per la forma de mirar-me,
Per com la llum et fa aclucar els ulls.
Esternudes, quan somrius.
Vols una tassa de xocolata calenta,
Un espai per fondre’t,
O en tens prou amb un altre petó?
3 comentaris:
Si més no crec que prendré un café calentet. :)
Molt tendre...
No sé com t'ho fas... mira que he llegit coses teves, però cada cop aconsegueixes tornar-me a meravellar.
Per cert, veig per les teves lectures que també t'agrada el MUCHA: pura descripció visual de la bellesa...
Publica un comentari a l'entrada