dimarts, de gener 26, 2010

Sternuĕre


T’estires,

Com un gat, al llit,

És mandra o és delit?

Tens pessigolles als peus,

Ho veig per la forma de mirar-me,

Per com la llum et fa aclucar els ulls.

Esternudes, quan somrius.

Vols una tassa de xocolata calenta,

Un espai per fondre’t,

O en tens prou amb un altre petó?



3 comentaris:

novesflors ha dit...

Si més no crec que prendré un café calentet. :)

Frannia ha dit...

Molt tendre...

freyja ha dit...

No sé com t'ho fas... mira que he llegit coses teves, però cada cop aconsegueixes tornar-me a meravellar.

Per cert, veig per les teves lectures que també t'agrada el MUCHA: pura descripció visual de la bellesa...