L'home que cada dia desava l'ombra dins d'una maleta

Hi havia una vegada un home que, cada matí, després de dutxar-se i afaitar-se, agafava la seva ombra i la desava dins d’una maleta, sota el llit. Primer doblegava els braços, després les cames, després el cap. Finalment plegava el rectangle dues vegades per la meitat, sempre amb molta cura que no quedés cap vora torçada, ni cap replec, que no li calgués planxar-la, a la nit, abans de tornar-se-la a posar.

No volia que l’ombra s’embrutés amb la tristesa, por, misèria i crueltat del món, així que la deixava a casa, dins d’una maleta sota el llit. Fins i tot alguns dies, la majoria, si mirava les notícies de la tele, o si llegia algunes pàgines del diari, aquelles que més li agradava de llegir, es treia l’ombra i l’amagava sota els coixins del sofà, on feia companyia, durant uns instants, a una moneda d’una pesseta, a un fragment de patata ondulada i a una agulla de cabell d’una antiga novia d’aquell home.

L’home sortia de casa sense ombra, i passejava pels carrers bruts i foscos, plens de tolls i d’escombraries. Dinava a un restaurant petit i ofegat, de parets espellofades i greixoses. Treballava fins l’extenuació sense que el seu treball li aportés cap alegria. Bevia, sovint, massa, i alguns vespres, quan tornava a casa, oblidava de posar-se l’ombra i la deixava dins la maleta sota el llit, tota la nit.

No sabia, l’home, que tota ombra s’alimenta de llum, que sense sol no hi pot haver ombra, que, precisament, protegint-la com feia d’aquell món que ell creia mort, l’estava matant. L’ombra, tancada dins la maleta sota el llit, poc a poc s’anava marcint, s’anava convertint en penombra, s’anava esfilagarsant i difuminant, besllumant i transparentant. Fins que arribà un dia que l’ombra deixà de ser ombra, i fins i tot penombra, i s’esblanqueí completament, i desaparegué de dins la maleta de sota el llit.

Aquell vespre l’home tornà a casa begut, com solia fer-ho, i s’estirà al llit sense sopar, i s’adormí sense adonar-se que l’ombra ja no era dins la maleta de sota el llit. Tampoc la trobà a faltar, però. Una ombra no té ombra.