divendres, de desembre 31, 2010

Caronte


.... negra nit cau sobre el plexiglàs, refracta els lagrange on s'acumulen ànimes, presoneres per sempre a l'espai sense gravetat, difractades entre el cel i l'infern ... negra nit cau, i es trenca a bocins molt petits, cristalls que esclaten amb so metàl·lic sota el pas del temps ... Caronte ofereix descomptes ran de llacuna Estígia i jo me'n vaig a dormir amb una moneda d'euro sobre cada parpella ...

1 comentari:

Unknown ha dit...

Així dormen els cadàvers i tu no ho ets. Tu ets un poeta!