dimecres, d’abril 22, 2020

Origami


L’ocell de foc i de llum vola per damunt de la taula de la cuina sense esforç, amb un batec d’ales de paper gairebé transparent. L’avi posa la ma plana sobre del plat de puré de carabassa i mira amb tendresa la nena. L’ocell de foc i de llum aprofita el tèrmic que fa vibrar l’aire de sobre el fogó per fer una darrera giragonsa, però després cau en picat prop de la nevera. La nena no sap si posar-se a plorar, i espia l’avi de cua d’ull. L’avi, sense l’amenaça de l’ocell de foc i de llum, ha emplenat la cullera de puré espès, i obre molt la boca, mostrant la dentadura postissa, que d’uns mesos ençà té tendència a caure al plat al moment més inoportú. En aquesta ocasió no es desprèn, però no pot evitar emetre un espetec metàl·lic que transforma la cara de la nena en un petit somriure, que ràpidament dissimula darrere la ma.

La mare recull de terra l’ocell de foc i de llum, agafant-lo per la cua. El posa sota d’un imant en forma de plàtan, a la porta de la nevera. Presoners sota maduixes, grans lletres majúscules de colors (ordenant-les correctament es pot escriure el nom de la nena), records de Benidorm i trols riallers del viatge dels tiets a Noruega, hi ha altres ocells, de gel i de vent, d’herba i de flors, de cel i de sol. També hi ha granotes vermelles, dracs d’escates quadriculades, unicorns de neu i cocodrils ferotges de cua cargolada. Sobre l’aigüera, dins un armari de cuina, una capsa de sabates conté altres éssers mitològics, ocells d’arena i sal, peixos lluents de paper d’alumini i minúsculs insectes de taxonomia inventada.

L’avi insisteix a la mare per tal que segui i mengi. La nena encara espia l’avi de reüll, esperant i confiant que la dentadura caigui al bell mig del plat de puré. Fa estona que ha deixat la cullera dins del seu plat, la nena. L’ocell de foc i de llum era la seva manera de dir que ja en tenia prou, que no volia més puré.

Cada ocell, cada bèstia sorgida de contes de fades, cada insecte de potes trencadisses, és un jeroglífic. Alguns són de fàcil interpretació, directa i immediata. L’ocell de gel i de vent significa que fa fred. L’unicorn de neu vol dir mama dóna’m un got d’aigua. Altres són de significat molt més hermètic i sovint la mare i l’avi han de rumiar de valent per treure’n l’entrellat. La granota vermella, per exemple, els resultà un trenca-closques de dificultat notable fins que s’adonaren que la nena es cargolava de mal de panxa. Els peixos són tots, exclusivament, pel germanet petit, que amb prou feines comença a dir les primeres paraules, però que riu sense dents cada vegada que la nena li dóna un peix de paper d’alumini.

Disglòssia atonal d’Irvine-Jones. Aquest és el nom tècnic que oferí el pediatra. La logopeda va afegir que es tractava d’un cas molt poc freqüent de disglòssia atonal d’Irvine-Jones, ja que la majoria dels joves pacients que la patien es comunicaven mitjançant dibuixos. Només hi havia un altre cas documentat, d’un nen coreà de pare rus, als anys seixanta. Un nen que, com la seva filla, digué la logopeda a la mare, parlava amb papiroflèxia, l’ancestral art japonès de l’origami, figures de paper. La logopeda va demanar a la mare si li sabria greu si presentava una ponència al proper congrés internacional de la parla i el llenguatge, i si podia enregistrar un vídeo de la nena responent a algunes preguntes senzilles. La mare s’inquietà sobre el pronòstic de la disglòssia, preguntà sobre el nen coreà, i la logopeda respongué que, normalment, són molt rars els casos que s’allarguen més enllà de la pubertat, però que, malauradament, del nen coreà no se’n va poder fer el seguiment a causa de la guerra.

Un full blegat per la meitat vol dir que no, tornat a blegar és un sí. Tinc son és una barqueta. T’estimo avi un ocell d’herba i de flors i un petó a la galta. El drac negre de quan tornarà el papa fa temps que no surt de dins la capsa de sabates. Tampoc en surt la papallona violeta de no ploris mama.

Després de sopar la nena i l’avi s’asseuen al sofà a mirar els dibuixos. La mama renta plats, feineja per la cuina fins que l’avi insisteix que segui al sofà amb ells. Es fa de pregar, i quan per fi s’asseu la nena ja pesa figues i és hora d’anar a dormir. El germanet ja fa estona que dorm i la nena li posa un peix al coixí, que el vegi quan es desperti l’endemà al matí. És un peix molt bonic, amb els ulls nets i clars com els del germanet, que només plora quan té gana o per què li comencen a sortir les dents, no plora mai per què el papa no torna.

La mare passa la ma pels cabells de la nena, que acluca els ulls. Li diu que somiï amb els angelets. Apaga la llum i ajusta la porta. Torna al menjador, on ara és l’avi que fa cops de cap davant del televisor. S’asseu al seu costat, trista però satisfeta. No fan res de bo a la tele, diu l’avi després d’un cop de cap que l’ha esperdigolat un instant. No, res de bo, respon la mare, ja fa temps que no fan mai res de bo.

La nena no dorm encara. De fet, està ben desperta. Obre la làmpada de la tauleta de nit i mira el germanet. El peix segueix damunt del coixí, preparat per dir bon dia al nen tan bon punt es desperti.

Estira el braç i agafa un llibre del prestatge del costat del llit. És un conte il·lustrat, Alícia al país de les meravelles. La mama l’hi ha llegit infinitat de vegades. Coneix la història a la perfecció. Cada sis o set pàgines hi ha una il·lustració a doble pàgina. Són figures tridimensionals, quan obres el llibre a aquelles pàgines es despleguen castells, neixen gats enormes de somriures enigmàtics, floreixen personatges de colors virolats i barrets estrafolaris. La darrera figura del llibre, més gran que les altres, és de la pròpia Alícia. Porta un vestit blanc, farcit de petites figures de colors, peixos, ocells, cocodrils, insectes d’ales tornassolades, unicorns. La nena s’hi ha fixat molt i no hi ha descobert cap drac negre ni cap papallona violeta.

La nena fa un gran badall, mira el germanet, que continua dormint plàcidament sense moure’s de lloc, amb el peix al coixí a tocar de la cara. Segueix amb els dits el contorn de la figura al llibre. Bona nit, Alícia, diu molt fluixet, que no ho senti el drac negre de dins la capsa de sabates. Tanca el llibre, el torna al prestatge, apaga la llum. Després s’adorm i potser somia amb els angelets.

Cap comentari: