dijous, de novembre 22, 2007

MM

L'Antz en té la culpa, l'Antz en té la culpa, l'Antz en té la culpa.... l'home de la samarreta estripada, les dues costelles enfonsades i el trau al front anava repetint la lletania mentre s'encaminava cap al cotxe que l'hauria de conduïr cap a casa a altes hores de la nit. Confiava que les forces reguladores del trànsit no l'aturessin aquella vegada, que ningú no molestés el seu trajecte fins el seu cau, que els seus ulls pintats de negre no delatessin la regressió hipnòtica que suposaren aquelles dues hores de concert, la visió de les mateixes profunditats de l'espiral, el retrobament amb Cthulhu a l'arquetípica foscor de l'inici de l'existència, i la del final. Un espectacle romà però vist des de l'arena del circ, els cocodrils del zoològic sense el vidre de protecció.... L'Antz en té la culpa, l'Antz en té la culpa, l'Antz en té la culpa.... MM en concert, esperem romandre vius per explicar-ho.

9 comentaris:

digue'm ariadna ha dit...

Que vagi bé el concert!
Increïbles les tintes de l'enllaç de Cthulhu, per retirar-se.
Petonets!

Antitot ha dit...

MMmmMMmm...veu, maese Poeta, com no n'hi havia per tant??Tot consistia en retirar-se a temps cap a la perifèria; tot consistia en preveure els riffs del Disponible Tenns i fugir de la massa...
Molt bon concert; un públic bastant desangelat...però amb un Reverend bastant en forma que torna a demostrar que, a vegades, el crit és un art.
"We love hate; we hate love"

Poeta per un dia ha dit...

Però és un amant de les paradoxes aquest Reverend: If we hate love, how can we love hate? Antz, la teva cara de batalla després de sortir de les primeres files, acabat el concert, no tenia desperdici, però: ulls esbatanats, mirada perduda cap a les profunditats hermètiques de la terra, confetti vermell enganxat al front com si fos un tall del ganivet que portava el Manson com a peu de micròfon...

ragnarok ha dit...

Suposo que els resultats dels participants del concert d'ahir, podrien ser exel.lents models per il.lustrar al gran mestre i senyor de les muntanyes de la follia! Vigileu a no deixar-se endur per l'horror i el terror en escoltar el so dels tambors provinents de les entranyes de la terra: que tot amo vol subdits pel seu reialme, i ahir, el gran sacerdot va inicar els ritus d'iniciació als nous adeptes!

Josep Àngel Colomés ha dit...

Ben curiosos aquests del MM. És una música que no m'agrada i el seu missatge em sona destructiu. Tot i que el matís del poeta amb "If we hate love, how we can we love hate?" el trobo interessantíssim. En el fons ha de ser l'amor el que ens manté vius. La nostra esperança és l'amor...

Poeta per un dia ha dit...

No t'enganyis Josep Àngel: el Manson és com els Take That, un producte de màrqueting. Però creat pensant en una audiència lleugerament diferent. Anar a veure el Manson pot ser com anar a veure la Fura dels Baus... foc, llum, destrucció, però espectable, en el fons res més que circ. Merci pel comment!!

Josep Àngel Colomés ha dit...

Ben pensat deu ser així amic Poeta, màrqueting. Ja m'ho va dir el doctor Blanch, a tot arreu hi ha molt màrqueting. Sens dubte a una gran part de gent interessa els Manson ja que criden l'atenció, a mi també me la criden i precisament el que deu buscar el màrqueting és no deixar indiferent, és a dir, posicionar-se.

Enhorabona pel bloc. Feia dies que no hi entrava però veig que està igual d'inspirat que sempre i, amb goig constato que té moltes aportacions.

També quan vaig al de l'anti hi veig temes sucosos i interessants. Ara m'hi passaré.

Antitot ha dit...

Colomés....pq no vas veure a El Poeta al concert, el qual anava degudament "marquetitzat" amb els llavis i le sungles pintades de negre; un "xaleco" sense samarreta a sota i unes xancres a les cames i una altra al...O_o'

Censura?¿

Anònim ha dit...

Un dels blocs més impressionant que he vist. Moltes gràcies per mantenir el internet amb classe per a un canvi. Youve aconseguir estil, classe, bravura. Ho dic de debò. Si us plau, segueixin així, perquè sense l'Internet és definitivament sense intel · ligència.