dilluns, de maig 19, 2008

L'art de l'animació

God needs n(0)thing to be Go(0)d: as creator of stories, words from his (l)ips turn to wor(l)ds. Between hole and (w)hole there's only a (w), and sometimes everything seems what is not, just as what is not must be, of course, everything. A couple of gorgeous little stories, a make believe, a lullaby, a child’s tale, a magic trick of imagination. Something to light a day that's been too cloudy. Enjoy!




9 comentaris:

ariannaincnossos ha dit...

no sé si aquestes petites històries poden animar un dia núvol, depèn de l'estat d'ànim de cadascú...
m'ha agradat especialment la segona, el sentit de l'humor tan negre (i un punt absurd) té tots els meus respectes
felicitats per la troballa i per les paraules!

Carme Fortià ha dit...

Una bona manera de començar el món o de gaudir dels capricis amb les animacions ballarines dels morts! La segona entre macabre, divertida, crítica i sí, també humor negre, diria jo!

Grans descobertes!

Tot just vaig per la D, però ja t'hi he descobert, encantada de trobar-te!

digue'm ariadna ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
digue'm ariadna ha dit...

... Resulten curioses les associacions de dansa i mort, com si una part busqués en aquelles zones fosques sota l'aigua, on es dilueixen els sons i la llum i els moviments tenen quelcom musical i, en un estat entre letàrgic i despert, just en la frontera, apareix aquella mena d'esquelet que, ara sobre un peu i ara sobre l'altre, balla a cops de percussió d'una música repetitiva...

Antitot ha dit...

Poeta, per fi puc entrar al teu blog, certa incapacitat electrónica m'ho impedia...però cada dia que entro em trobo en un lloc més estrany, en un món que cada dia fuig més de mi per trobar les seves pròpies constel·lacions...una animació tb em podríem fer,jeje...

Apa Mestre, fins ara!

Poeta per un dia ha dit...

Gràcies a totes i a tots pels comentaris...

Ariannaincnossos, tot és relatiu, si els núvols són prou foscos, fins i tot aquestes històries poden portar llum... i és cert, darrerament aquest blog està abraçant l'absurd... a veure si recuperem el bon camí...

Carme, gràcies per visitar-me tan virtualment com en paper, sigues benvinguda...

comentari eliminat, de ben segur estàs a algun lloc... on van a parar tots els comentaris eliminats? i les margarites sense pètals? i els taurons sense aleta?

Ariadna, tens raó, la dansa de la mort és curiosa. I si es fa sota l'aigua encara més... caldrà proposar-ho a Verges.

Antz, vagi cap on vagi aquest blog, ja sigui pel bon camí o per la deriva, sempre hi ets benvingut. El fet d'allunyar-me de tu pot ser bona o mala notícia ;p Prometo portar-me bé, però, i el proper serà un conte que segueixi els cànons: introducció, nus i desenllaç... o potser no!

Petonets!

ariannaincnossos ha dit...

a mi m'agraden més els núvols foscos que les històries sobre la Creació, serà perquè no tenim aigua? de totes maneres, no volia pas dir que el teu blog fos absurd, només l'humor balcànic ho és, però l'absurditat també m'agrada, em recomforta pensar que les nostres vides no tenen sentit, o més sentit que el que volguem donar-li!

Poeta per un dia ha dit...

Ariannaincnossos, si no ens podem mirar les nostres vides amb un punt d'absurd, si ens capfiquem a buscar-hi la lògica, la racionalitat, malament rai. Tens tota la raó del món. I a mi també m'encanta veure una bona tempesta de llamps i trons (això sí, des de darrera la finestra)

Petonets!

digue'm ariadna ha dit...

... El comentari que vaig eliminar està en aquell lloc on les paraules es desdibuixen per tornar-se a dibuixar...