Tinc flors als ulls. Potser per això tinc sempre tanta son, tantes ganes d'aclucar-los i veure només els pètals vermells i grocs i blaus. Quan dormo sempre somio amb flors, amb jardins immensos on tot és colors, on tot és rosada, on abans que surti el sol, al matí, tot és silenci i olor de verd. Tinc flors als ulls. Potser per això tinc sempre tanta por de mirar-te, d'enlluernar-me a la teva escalfor i de marcir-me. Quan dormo sempre somio amb flors i, algunes vegades, amb tu. Si et faig un petó, en somnis, et veig flors, als ulls.
8 comentaris:
Jo també m'hi amago i les pinto i les recullo i les fotografio...és un consol...
no et faci por mirar-la,
no et marciràs,
perquè encara tens flors al ulls,
i silencis,
i molta son quan t'arriba la matinada.
feliç primavera, poeta.
Un text preciós,delicadíssim (tamé la imatge).
Perdona si ho llig en clau de terror.
En qualsevol cas, la imatge m'agrada molt.
preciós!
pot ser les flors alegren i fan somniar, un text delicat i bònic.
m'ha agradat molt, mes que l'anterior!
molt bo!=D
Ahir a la nit vaig somiar amb tu poeta. Tocaves la guitarra amb el meu cos.
Profundament connectats. Vaig despertar enamorada.
Amagaré la veritat. Si t'adomes, només mira els meus ulls i guarda el secret.
I regret my Catalan, Sorry.
Poeta per un dia... rere l'altre.
un plaer descobrir-te. salut!
Publica un comentari a l'entrada