Nefertari i Nefertiti fan safareig

 

Hi ha una trencadissa fenomenal. El bust de Nefertiti, possiblement l’exponent més bell de l’art Egipci de l’època d’Amarna, s’ha desfet en mil bocins al peu de la cúpula de vidre que el contenia i protegia de lladres i curiosos, al museu del Berlín. La mòmia de l’esposa d’Akhenaton, a l’obscuritat de la tomba de Tutankhamon, obre els ulls. 

Nefertari somriu. Un passadís secret comunica les tombes KV7 (la de Ramsès II) i KV62 (la de Tutankhamon), a la Vall dels Reis, i algunes tardes Nefertari i Nefertiti queden per fer un té de menta ben calent mentre veuen passar els segles. Als hiverns Nefertari sol romandre a la seva tomba (QV66) al Vall de les Reines, però quan la calor és forta i els escorpins negres dormen, prefereix estiuejar amb el seu espòs i fer tertúlia amb Nefertiti. Gaudeixen matant la tarda d’aquella manera. De fet, fa dies que contemplen apuntar-se al curs de Feng Shui que organitza Hatxepsut, però se’ls fa costa amunt canviar la disposició de l’aixovar funerari i haver de manipular els vasos canòpics, plens com estan de vísceres.

Nefertari odia profundament Nefertiti, i el sentiment és recíproc, però quan es troben per fer el té i per repassar la vida (i la mort) de coneixences mútues, són tot somriures (falsos) i paraules amables. Aquell dia Nefertari porta un vestit preciós, amb el gran amulet dels sacerdots d’Amon sobre el pit, per mostrar-se ben devota davant dels ulls de la descreguda Nefertiti i la seva pretensiosa heretgia monoteista. Es fan dos petons plens de verí. 

Primer parlen de nimietats, riuen de la plaga d’escarabats que ha assolat les cambres de les esposes reials de Seti I, tant altives elles, s’observen per sobre la tassa de té mentre fan petits glops ensucrats. Ben aviat, però, Nefertari passa a l’acció.

“Nena, et noto una mica difuminada avui, poc definida, un xic transparent”.

“No me’n parlis. Un carallot ha trencat el meu bust original. Ho he notat a l’ànima, que gairebé se m’escapa per la boca”.

“Bah! No pateixis, preciosa. Hi ha milers i milers de còpies del bust. La teva immortalitat és assegurada, et recordaran per sempre”.

“Em fa patir que no em passi el mateix que a tu, que si no fos pel teu espòs pocs pronunciarien el teu nom a hores d’ara”. Nefertiti ha notat a l’espatlla la punyalada de Nefertari, i s’hi ha volgut tornar.

“Farà falta més d’un carallot per esmicolar el temple d’Abu Simbel, però”, somriu de nou Nefertari. 

Després d’aquest intercanvi romanen en silenci, cadascuna contemplant la seva pròpia misèria, acaronant la tassa calenta per escalfar-se les mans. 

Passats uns instants, entra la jove Cleopatra VII, de bracet del galant i elegantíssim Marc Antoni, que les saluda amb una lleugera inclinació de cap i un “Senyores...”. S’instal·len a una taula del fons i demanen xocolata calenta. Marc Antoni xiuxiueja paraules dolces a Cleopatra VII i aquesta riu enjogassada, sense adonar-se que, si més no per una estona, Nefertiti i Nefertari han deixat d’odiar-se l’una a l’altra.