divendres, de maig 18, 2007

La muralla de Planck



Un bon dia l'univers començà, i ho feu amb una gran explosió: el Big Bang. I durant un temps conegut com a temps de Planck, i que correspon a 10 elevat a -43 segons, totes les forces estaven juntes, la gravetat s'unia a l'espai i al temps i tots eren molt amics (o possiblement amants). Passat aquest temps les forces es van separar i van enfilar els seus camins particulars. Ara els científics volen estudiar aquella unió, volen descobrir els ets i els uts d'aquella brevíssima relació. Però les lleis de la física no ho permeten. Projecten els seus telescopis cap a l'espai, provant tant si com no de trobar llum que hagi estat viatjant durant tot aquest temps i que, per tant, sigui procedent d'aquells instants inicials. Però no se'n surten. És el que es coneix com a mur (o muralla) de Planck. No podem saber què va passar en aquells moments de disbauxa original i creadora. I jo em pregunto (segur que esperàveu aquest moment!): I si resulta que un dia aconsegueixen estampar un telescopi contra aquesta muralla i descobreixen que, al darrera, no hi ha res? O, i si s'hi troben les forces fent malifetes? O encara, i si es topen amb Déu mirant-los de fit a fit i preguntant-los com és que han entrat sense trucar? Després anem pel carrer i veiem persones que porten una muralla de Planck plantada a la cara i tindríem ganes d'entaforar-los un telescopi al nas. Finalment, hi ha altres ocasions que la Muralla de Planck la porto jo i em surten parrafades tan difícils de llegir com aquesta mateixa. La meva muralla de Planck, malauradament, no es trenca amb un clatellot de telescopi.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

I si aconseguim enderrocar la teva muralla de Plank... què ens hi espera al darrera?

Poeta per un dia ha dit...

Bona pregunta, bona pregunta.... tan de bo ho sabés!!

la dama del nord ha dit...

jo intueixo el que ens espera, però no m'atreveixo a dir-ho en public....i no perque hagi de sortir res d'estrany sino tot el contrari.

Poeta per un dia ha dit...

Ostres Dama, ara ens deixes amb la mel als llavis i la curiositat més viva que mai. I, a més, fas referència a la muralla de Planck de l'univers o a la que porto jo en forma de cuirassa? O les dues ens porten cap al mateix lloc i podem trobar el mateix al darrera? I què és aquest mateix? La llum més cegadora o la foscor més absoluta?

La dama que sospira ha dit...

faig referència a tot poeta. Quina diferència creus que hi ha!!! saps com pots sortir del mur que envolta la teva cuirassa o la teva muralla? doncs dona un pas i ja està. prova-ho i veuras que no es tant difícil.

Antitot ha dit...

Poeta, Poeta...si enderroquessis la teva muralla de Planck, seria molt pitjor que treure't la vena dels ulls, pq treien-te la vena només vEus la crua realitat que s'hi amaga, però si et treus la muralla vIus el què hi ha, i ja et deus imaginar que l'impacte pot ser més brutal que un meteòrit de 2km quadrats s'estampés a la terra...

Poeta per un dia ha dit...

Quan un no té ganes de vEure, menys en té encara de vIure.... la muralla romandrà on està, doncs. Alguna prospecció silenciosa que he fet dins la muralla m'ha conduit a la desesperació durant diversos dies,... per tant, posem-li una altra currua de totxos...