dijous, de maig 17, 2007

Pell de Serp

Una petita desviació de la filosofia d'aquest blog per a presentar una proposta musical solsonina amarada de rock'n'roll.

9 comentaris:

Poeta per un dia ha dit...

Veig que el so i la imatge van una mica a contra-peu, però això ja és normal en mi, o sigui que no en feu massa cas.

Anònim ha dit...

Caram, quina marxa!!!

la dama del nord ha dit...

poeta, no em diguis que ets tu el que cantes.....ostras si que has canviat. Encara recordo aquells "raps" que cantaves. MOLT BO!!!!

Poeta per un dia ha dit...

Nops, no sóc pas jo,.... és el Cudi, un company d'institut. Jo sóc el que toca la flauta travessera, si t'hi fixes surto al fons, a mà dreta ;)

la dama del nord ha dit...

ostras poeta, em pensava que ja no em quedava res per veure....pero per molt que miro i escolto no puc intuir cap flauta travessera. Serà que estic malament de la vista i la oïda?

Antitot ha dit...

El Poeta rapejant???Jejeje...ja li diré que es marqui uns gangsta paradise a lo rollo Coolio...
Amb la camisa de quadres embotida per dins del texans subjectats per un cinturo de cuir ha de tenir el seu rollo...

Poeta per un dia ha dit...

Ja veus Anti,... tothom té un passat aquí, alguns més fosc i altres més fosc encara. Era l'època del Public Enemy, Salt'n'Peppa, Neneh Cherry et al. Malauradament, jo creia que no hi havia ningú viu que ho recordés, però veig que sempre, sempre, acaben sortint els draps bruts.

la dama del nord ha dit...

la llàstima es que no en guardés cap grabació d'aquells moments memorables. ara podria fer el xantatge del segle.

Poeta per un dia ha dit...

Dama, Dama, vol dir que hi ha ningú que pagaria res per veure'm fent el pena,... quan en condicions naturals ja l'estic fent de manera constant?