diumenge, de maig 06, 2007

Moonless Landscapes

The moon is low and yellow,
Round as life, now hard, now mellow,
The stars are pinpoints of light,
When somebody looks up at them,
They turn from dark to painfully bright.

Strike me dead with an axe or a musket ball,
Give me a bottle of whisky, a glass and all,
Allow me, before I pass away, to drink to Destiny,
The old great book with the blank pages,
A path written with blood and tears, not poetry.

The mildew will accept my falling body,
Under leaves white with shadow and sorry,
My eyes will close as the last page is torn,
A breath will slowly, lastly, mercifully expire,
And my heartless soul in hell will, forever, burn.

4 comentaris:

Antitot ha dit...

Cull*ns, cull*ns...un cop l'hagi interioritzat, en faré la crítica corresponent...però bo, bo!

Antitot ha dit...

I pq et vagis preparant d'aquesta última etapa que profetitzes en l'últim vers, trobaràs la rebuda que t'adjunto a continuació:
http://www.escalofrio.com/n/Audio/Voces_del_Infierno/Voces_del_Infierno.php

Poeta per un dia ha dit...

Ostres!! gràcies amic Antz,... ja m'he enxufat a la pàgina en qüestió i gaudit dels sons guturals de l'avern. Així, tan aviat com vagi deixant enrera la claror i abraçant els vapors sulfurosos de les tenebres, pensaré en vosté i en els dies que baixàvem pel carrer de Sant Pau, anant cap al Café, caminant com a zombies... (caldria instaurar a Solsona un dia de l'orgull Zombie).

Antitot ha dit...

Jo li enviaria al nou valor poetià anomenat Gabriel pena (la poesia, no els sons guturals de l'Infern) per incloure-la en la seva primera eclosió editorial...segur que hi te cabuda, és fina de collons...o sinó pasa-li al Moixic, que segur que et monta un espectacle de cabaret a l'Sputnik i treus un caleró amb els entrades dels adeptes sputnikians..(si home, aquells que mentres actuen els grups, peten la xerrada a la barra amb veu estrident i primitiva)