divendres, de juliol 13, 2007

Apocal·lipsi en 7 línies i mitja


Els àngels bufen i les trompetes sonen. Les estrelles cauen a grapats del cel i s’enfonsen en rius, tenyint-los de sang. Les ànimes formen corrues espesses com l’alè fètid del que emergeix de les pors i de la terra. Tothom és jutjat d’acord amb la seva vida i els seus fets. Dictada la sentència, s’escull claror o foscor. Els gripaus traspuen nimfes d’ales i cames sedoses com els cabells del que portava el setè segell. Després, tot s’acaba en un esclat de fum i de colors. És un cercle, però, i tot torna a començar.
wtf?
Aparegut, originàriament, a: http://www.paperdevidre.net/pdf_pdv/n42.pdf

16 comentaris:

Josep Maria Augé ha dit...

Contundent i esfereidor, amb un estil directe molt allunyat del teu estil...El lado oscuro del Poeta, una meravella!!!

Per cert: que significa "wtf?"?

Poeta per un dia ha dit...

Accepto suggerències pel significat de wtf. Si ningú ho encerta, ja ho claudicaré d'aquí tres o quatre dies.

Només hi ha un poeta, però d'estils n'hi ha molts. Un de més reixits i altres menys.

Anònim ha dit...

Alguna pista... plis.
És en anglès? O dic perquè paraules que comencin en w en català...
Primer suggeriment: "where to find?"

Poeta per un dia ha dit...

És en anglès i és una exclamació que es diu quan hi ha alguna cosa que no saps per on agafar-la, com ara l'escrit que precedeix l'expressió.

;)

Gemma Puig Masip ha dit...

mmm Poeta tornar per desvetllar l'expressió .wtf? no sé si és la millor entrada després d'aquests dies d'absència... però si no m'equivoco és What The Fuck?...

És això? He guanyat el premi especial?????

Xtonets!!

P.S. Mmm espero que encara no s'acosti l'apocal·lipsi he d'estendre massa roba encara i rentar encara més roba bruta... :P

Poeta per un dia ha dit...

Benvolguda Red Little,

D'això se'n diu entrar per la porta gran. La teva suggerència sobre el significat de wtf és correcta!!! (i no, Antz, no es tracta de cap concurs "amanyat" com no recordo "qui" feia fa temps sobre els guanyadors dels Oscars).

De premi,... mmmmm,... deixa'm rumiar i després t'ho xiuxiuejo.

Petonets a tots els comentaristes i no patiu, que l'Apocal·lipsi només tindrà lloc quan tots i cadascú de nosaltres siguem ben feliços. Ara no tindria sentit: encara hi hauria més d'un que s'alegraria de poder apagar la llum.

Josep Maria Augé ha dit...

Tongo, tongo!!!! Red Little, ultimament, els nits solsonines serveixen, a més d'ingerir substàncies brutals d'alcohol i intoxicar els nostres pulmons amb puros costaricenses, per dur a terme unes brain-storming de tàctiques patilleres per acostar-se a la noia desitjada...

I una d'aquestes, que temps ençà usava un servidor, era establir concursos i amanyar-los per tal de conseguir anar a sopar amb la noia desitjada, per exemple...

L'alumne supera al mestre, oi poeta?;P

Gemma Puig Masip ha dit...

Oh que bé!! ^_^ he guanyat un concurs!! he de somriure a les càmeres? Deixar empremta a algun lloc??

MMm Anti mira que desconfiar de la meva honestedat i pretendre que he fet trampa o que el bon poeta m'ha dit la resposta!!?? Quina gran injúria!! :P

Mmm o sigui que us passeu les nits etíliques pensant en noies!! I jo que pensava que us abraçaveu fort per no passar freds... interessant... perquè no feu un post conjunt en un dels dos blogs sobre aquestes converses o tàctiques per arribar als "elements desitjats???", d'un parell com vosaltres seria molt curiós ;P!!

xtonetssss!!!

Poeta per un dia ha dit...

Benvolguda Red Little,

Ens passem les nits pensant en els mitjans, no en la fi. L'Antz és un home que domina les tècniques metacrilàtiques de la seducció a través de, anomenem-los, "paranys" que es paren amb tota la cura de món per a què la noia caigui presonera i llavors ell pugui actuar com a gentil "hola-passava-per-aquí-i-he-vist-que-tenies-problemes" per a salvar-la. Per això, una petita endevinalla com la que havia proposat amb el wtf, sense cap ànim lúbric, ell ja la interpreta des de la vessant d'aquestes abundants i frondoses converses. i no només això, sinó que, endut per la seva experiència en l'art "ama(nya)tori", llegeix irregularitats i tongos al lloc on hi ha pura innocència.

Petonets!!

(ps. el premi segueix en peu, però, jeje, sigui el que sigui, fins i tot si és una rosa de l'home de les roses que esperem que ens presentis el dia 28)

Wadyet ha dit...

mmmm conoceremos al hombre de las rosas?? mmmmmmm :P

Gemma Puig Masip ha dit...

Poeta-Wadyet,

Jaja osti l'home de les roses... a veure us desvetllo el misteri és un home d'origen pakistanès intueixo...

que cada divendres i dissabte em troba asseguda en un banc a les 9 del vespre... Algun dia us n'explicaré el perqué. És un home d'uns 40 anys que para per aquella zona des de fa cosa d'un mes... en aquesta situació sempre estic asseguda al banc al costat d'una amiga parlant de la vida i altres misteris, doncs l'home farà cosa d'un mes es va acostar i em va oferir una rosa gratuïta amb el seu xapurreig de castellà em va dir "tu muy guapa toma rosa..." jo amablament li vaig dir que no, es veia que l'home devia anar sota algun tipus d'efecte al·lucinogen per dir aquelles paraules...

en fi va tornar a insistir i cinc minuts després d'haver-me fotut la rosa sota el nas, i intentant aconseguir que li acceptés ell continuava "porque no??"... fins i tot l'home intentava que la meva amiga em convencés perquè li agafés-... jo amablement sempre li refuso.

A partir d'aquí l'home repeteix cada setmana el ritual a la mateixa hora al mateix lloc, i ara ja afegeix "porque tu siempre aki?!"... "porque tu siempre desir no?"... Fins i tot la setmana passada dissabte en que jo feia cua per entrar a veure Conte d'Hivern al grec i vaig desatendre la meva visita al banc, la meva amiga estava amb una altra amiga i ell va anar i va dir "i rubia, dónde está rubia??"... en fi aquesta és la història de l'home de les roses...

Si havieu pensat que era un amor meu o alguna cosa, aneu errats, és un pobre venedor de roses que continuo dient deu anar certament "drogat" per insistir tant amb un ésser com servidora...

Espero que us hagi plagut el resum ràpid que us he fet ;)!

P.S. Mmm així que tindré premi!!Ja diuen poeta que "se cree el ladrón que todos son de su condición!" :P Per cert continuo animant-vos a explicar aquestes tècniques!!!

Wadyet ha dit...

Red Little, seguro q el vendedor de rosas no va drogado ni nada por el estilo x ofrecerte una rosa!!! :P

Aixxxx es un hombre muy sabio!!

Petonets!! :P

Josep Maria Augé ha dit...

Red Little, crec en les teves paraules quan afirmes que el venedor va drogat...però no serà acàs que la seva droga ets....tu???;P Segur que quan no et "cata", el seu comportament torna a ésser racional i predictible, però quan està sota els teus efectes...

La idea de fer un blog conjunt amb el Poeta està en peu: el problema és que un servidor porou feina té a actualitzar el seu, ultimament va molt enfeinat..pero prometo que dp de les vacances mantindrem una conversa seriosa amb el Poeta sobre aquest tema...

salut!!

Anònim ha dit...

Poeta, d'on és la foto que surt al capdamunt del teu blog?

Poeta per un dia ha dit...

La foto és de Stalheim, un raconet preciós de Noruega, amb vistes cap a Nali, que quedaria per sota de la muntanya que sembla un bolet. L'edifici vermell és un hotel (prohibitiu). Per aquests boscos poden collir-se madoixes silvestres i pot contemplar-se l'arc-en-ciel i, fins i tot, pot respirar-se una mica d'autèntica felicitat.

Gemma Puig Masip ha dit...

Mmm Waydet amablemente discrepo de tu comentario ;)

Anti... no penso que jo pas sigui la seva droga doncs ni m'ha catat ni ho farà! Cosa que li fa invertir en salut i qualitat de vida ;)

Ostres poeta i tu no dius res de la història de les roses??

Xtonets