dijous, de juny 12, 2008

Núvols


Cada batec fa ressonar el vidre. Sístole, diàstole. Miro lluny: no veig ni l’edifici blanc del davant, ni els arbres que coronen el turonet, més enllà, ni la meva pròpia reflexió, a tocar del nas. Sístole, diàstole. Els núvols de tempesta s’arrepleguen al cel i les falcilles volen baixes, com heralds de la pluja que ha de venir. Sístole, diàstole. Hi ha parallamps a les teulades de davant, i també antenes de televisió i, si la mirés, veuria l’entramat d’una grua enfilant centenars de quilos cap amunt. Sístole, diàstole. Tristos timons i romanins, a les jardineres blanques de plàstic, enyoren l’aigua que caurà, encoratgen les falcilles a volar més baixes encara, a xisclar més fort. Sístole, diàstole. Els colors se’m barregen i em costaria descriure’ls, si fes falta, em caldria rumiar-hi molta estona i, possiblement, no me’n sortiria. Sístole, diàstole. A cada cantonada vénen sacs de metàfores, a preu fet, i ningú es queixa a les forces d’ordre públic ni oblida que una metàfora és una cassola on abocar paraules falses. Sístole, diàstole. Els poetes fan cua per vendre l’ànima al diable, per bescanviar-la per un altre vers, per trobar una paraula verdadera que descrigui la bellesa de la melangia: el diable, malauradament, ja no compra. Sístole, diàstole. Passen falcilles ran de finestra, fan una cridòria com si s’hi juguessin la vida: tafaneres, em miren de reüll i somriuen, sense saber que no les veig. Sístole, diàstole. Esclata l’horitzó, amb els núvols cargolats de llamps i, a la cantonada, la revenda de metàfores continua: tota moneda és bona, fins i tot un tros de cor. Sístole, diàstole. La pluja només entra si la convido, i ho fa amb força: cada gota ressona al vidre, m’humiteja la cara, dilueix la salabror de les llàgrimes. Sístole, diàstole. El diable es posa un barret per no mullar-se els rínxols i accepta a desgana l’ànima descolorida d’un desconegut: li bescanvia per un plat de calamarsets rostits i per dues consonants sonores de final de síl·laba. Sístole, diàstole. Les falcilles s’han entaforat sota teulada, a escletxes per les que no passaria ni mitja metàfora, tallada en juliana. Sístole, diàstole. El batec s’atura.

8 comentaris:

Elisenda ha dit...

Quants detalls que ens envolten a cada batec, i quants batecs que ens regala la vida perquè poguem gaudir-ne!

Tot i que encara no havia donat senyals de vida, ja fa uns mesos que llegeixo Poeta Per Un Dia. M'enamora la màgia que es pot donar a les paraules, o potser es tracta de la màgia de què elles mateixes s'envolten i ens envolten. Bé, sigui com sigui, enhorabona per aquest blog!! :)

Poeta per un dia ha dit...

Moltes gràcies per les teves paraules Pensaments significants... Les paraules les poso jo però sense cap dubte la màgia la poseu vosaltres quan les llegiu: cadascú hi troba reflectida una part de la màgia que porta dins,... A veure si t'animes i escrius alguna coseta al teu blog! Sigues benvinguda o benvingut...

digue'm ariadna ha dit...

... Em generes una estranya imatge feta de fragments amb el teu conte, poeta, que entre contraccions i dilatacions, entre llicències d'allargar i escurçar síl.labes i entre òrgans que cauen en l'ectòpia, podria parlar de metàfores que es converteixen en les màscares de les paraules d'un curiós ball marcat pel frec d'ales negres...

Anònim ha dit...

Molt bon relat, poeta, estàs segur, però, que el diable ja no compra ànimes?

Anònim ha dit...

Continua bategant, poeta, que et surten uns posts tan bonics que no et cal, però per a res, vendre la teua ànima al diable.
Preciós, el post. I bategant.
;)

El tacte de les paraules ha dit...

Simplement...m'encanta!

Viu i llegeix ha dit...

amic poeta per un dia
et passa a vegades que llegeixes alguna cosa i penses "ostres, aquest autor m'ha llegit els sentiments, n'ha fet una fotografia fidel, amb la llum justa del moment, la puc guardar en el calaix de les fotos que estimo i la puc mirar sempre que vulgui.Ja no caldrá que m'esforci a reviure el moment, el sentiment, per que puc mirar la foto, puc rellegir el que aquest autor ha tingut l'encert d'endevinar dels meus sentiments "? t'ha passat mai? M'acaba de passar llegint aquest post.

Marta ha dit...

M'ha agradat molt aquest relat. Segueix bategant.
Bona entrada a l'estiu!!!

Petonets!!!