divendres, de juliol 18, 2008

Loreena

Després del Tom Waits, amb la veu arrossegada sobre el quitrà moll d'un carreró qualsevol, volem cap a prats verdíssims on encara, en nits màgiques, en solsticis i equinoccis, poden observar-se donzelles de pell blanquíssima, cabells de foc i ulls de cel dansant sota les estrelles, amb els peus acaronats per la humitat d'una boira que sembla enganxar-se a la pell, que fa tremolar de plaer els branquillons més tendres i que difumina una bellesa que, si es mira d'aprop, igual que les històries del Tom Waits, també és capaç d'estavellar l'ànima. És la Loreena McKennitt. Us deixo tres retalls del seu DVD Nights From the Alhambra. La darrera, Dante's Prayer, és indescriptiblement melangiosa: aneu amb molt de compte si l'escolteu.






3 comentaris:

Frannia ha dit...

Feia temps que no l'escoltava, però certament fer-ho sempre despulla.

El que mai et vaig dir ha dit...

Diumenge actua al poble espanyol...estic intentant convèncer els amics per anar-hi...a veure si hi ha sort...

Jesús M. Tibau ha dit...

bona recomanació que m'apunto, gràcies