divendres, de juliol 25, 2008

Gos quan fuig

[…]
"I de quin color dius que era?"
"Verd."
"Això ja m’ho has dit abans. Però, quin tipus de verd? Verd poma? Verd pi? Verd enciam?"
"Potser una mica del color del gos quan fuig."
"La veritat és que em costa una mica de visualitzar-lo amb aquestes definicions teves tan peculiars."
"El problema no és meu, doncs. És teu. Et falta imaginació."
"Potser sí, potser sí, no t’ho negaré. Però estaràs d’acord amb mi que el color d’un gos quan fuig costa d’imaginar, en principi."
"Paciència. Practica i te’n sortiràs."
"I et va dir alguna cosa"
"No."
"Així, què vàreu fer?"
"Ens vam mirar una estona en silenci."
"Així, i ja està?"
"Si."
"I no va passar res més?"
"No. "
"..."
"Bé, al cap d’uns minuts va marxar."
"Com que va marxar?"
"Doncs això, que ens estàvem mirant però se’n devia atipar i va marxar."
"I no li vas dir res tu?"
"Què volies que li digués?"
"No ho sé, alguna cosa."
"No."
"I cap on va anar?"
"No ho sé. No el vaig pas seguir jo."
"I no tenies curiositat?"
"No."
"Ets ben estranya."
"Què vols que t’hi faci?"
"I després què va passar?"
"Res."
"Com que res?"
"Res, que vaig demanar un altre beure, vaig pagar-lo i, més tard, vaig marxar cap a casa."
"I no el vas tornar a veure?"
"No."
"Ni vas demanar si algú més l’havia vist?"
"A qui volies que ho demanés? Tampoc tinc ganes que em prenguin per boja o drogoaddicta."
"No ho sé. Al segurata de la porta...."
"Prou feina té a controlar que si entren menors de setze anys si més no no provoquin cap merder i hagin de cridar els mossos."
"O sigui que no l’has vist més?"
"No."
"Ni saps ningú que l’hagi vist?"
"Ja et dic que no!"
"Noia, doncs em sap greu."
"El què?"
"Tot això."
"Ja veus."
"Tia, que no passa cada dia..."
"El què?"
"Doncs això. Trobar-te l’amor."
"Ja veus."
"Però,... va,... explica’m-ho millor."
"Ets pesadeta, eh!"
"Ja saps com sóc."
"No te’n saps avenir."
"No."
"Ja veig, ja."
"Així...."
"Què?"
"De quin color dius que era?"
[...]

9 comentaris:

El que mai et vaig dir ha dit...

M'has fet somriure :)
A casa meva, quan un color no saps ben bé què és en diuen color de merda d'oca. aix.

Frannia ha dit...

L'amor és roig. Roig de sabata de xarol, roig de peix roig dins una peixera, roig de signe d'interrogació, roig de ferida oberta.

novesflors ha dit...

I la resignació, verda, d'un verd color de penca o de card.

cnossos ha dit...

Feia dies que no passava per aquí i em trobo amb aquesta història! L'amor té diferents colors, depèn del moment, de l'estació de l'any, del continent on el trobem i de la nostra pròpia daltonia... saps que aquest conte em recorda al de l'àngel i la papallona? no sé per què...
bones vacances

Poeta per un dia ha dit...

... gràcies pels vostres comentaris... com podeu veure, d'amor i de colors n'hi ha de tota mena...

... petonets i si fugiu de vacances passeu-vos-ho d'allò més bé...

Lliri blanc ha dit...

Que bonic aquest conte!
Avui podria dir-te que l'amor és gris, però demà serà un altre dia...
un salut

Poeta per un dia ha dit...

... benvinguda lliri blanc,... però fins i tot el gris té moltes i diverses tonalitats...

... gràcies per passar-te per aquí...

Auryn ha dit...

Ei Poeta! Feia molt que no passava per aquí, he estat desconnectada dels demés. Ara m'he de posar al dia perquè fa uns quants mesos que no et llegeixo i tinc molta feina atrassada.
El color de l'amor depèn de ls ulls que s'ho miren, per mi és negre, un pèl pessimista potser, però jo sóc pessimista per naturalesa.
Petonets!!

Quel ha dit...

Color de gos quan fuig... a ca meva es diu molt...
És un color també que et pots trobar quan tanques els ulls ben fort durant un minut i veus unes llumetes... no totes, però, són de color de gos quan fuig. N'hi ha de blaves, verdes, vermelles... i algunes fins i tot fan música fent aquella dingradissa tan especial...