dimecres, de maig 20, 2009

Enamorat


L’endemà de dormir amb ella em notava estrany, confós, em costava respirar, el cor em bategava fora de ritme, amb força. Tenia el cap tèrbol, els ulls a un horitzó molt llunyà on el blau i el verd es difuminaven, on la seva mirada ho pintava tot de vermell.

Vaig deduir, lògicament, que m’havia enamorat perdudament. No podia ser de cap altra manera.

Fou a l’observar-me amb cura al mirall, mentre m’afaitava, que vaig descobrir, al coll, dos puntets de sang, fins com d’una agulla.

5 comentaris:

elur ha dit...

Hi ha amors que maten...

Un conte magnífic.

Anònim ha dit...

Hola Poeta, em sembla que això que descrius es diu, tècnicament, "transferència d'arousal". Un exemple molt interessant...;-)

Quel ha dit...

Portava ulleres de pasta? ;-)

Jeroni Maleuff ha dit...

Ah, l'amor...

Menxa ha dit...

Però ni la mossegada ni la nova identitat vampírica amb ulls vermells no treu que s'hagi enamorat, oi?

què bonic poeta! :)