L’endemà de dormir amb ella em notava estrany, confós, em costava respirar, el cor em bategava fora de ritme, amb força. Tenia el cap tèrbol, els ulls a un horitzó molt llunyà on el blau i el verd es difuminaven, on la seva mirada ho pintava tot de vermell.
Vaig deduir, lògicament, que m’havia enamorat perdudament. No podia ser de cap altra manera.
Fou a l’observar-me amb cura al mirall, mentre m’afaitava, que vaig descobrir, al coll, dos puntets de sang, fins com d’una agulla.
5 comentaris:
Hi ha amors que maten...
Un conte magnífic.
Hola Poeta, em sembla que això que descrius es diu, tècnicament, "transferència d'arousal". Un exemple molt interessant...;-)
Portava ulleres de pasta? ;-)
Ah, l'amor...
Però ni la mossegada ni la nova identitat vampírica amb ulls vermells no treu que s'hagi enamorat, oi?
què bonic poeta! :)
Publica un comentari a l'entrada