S’obre els ulls amb un ganivet i dins hi troba fragments d’aquelles mateixes imatges que va decidir cremar el dia que ella el deixà. Fotografies descolorides de vores rosegades, imprecises tardes d’octubre, desdibuixades fogonades de passió, crits, llàgrimes i retrets. Tot és allà, dins dels seus ulls, si bé hi és i no hi és, li costa d’arreplegar aquella substància gelatinosa i tibar-la cap enfora, abocar-la a les mateixes flames que devoraren els records més immediats, més tangibles. Minuts més tard, satisfet, es torna a cosir els ulls amb un fil negre, rugós, que s’entrebanca a la nineta i li deixa la visió lleugerament moguda cap enrere, vagament desplaçada cap el vermell. Després agafa un tascó de fusta i un martell i s’obre el cap.
7 comentaris:
Lo siento.
Ada, si bien siempre uno acaba bebiendo de las propias fuentes, experiencia, vida... no todos los relatos son autobiográficos (el próximo igual va de un asesino, relatado por él mismo, jeje, por lo que ya aviso así als mossos d'esquadra)... Es interesante tratar de escribir asumiendo un estado de ánimo alternativo...
Gracias por pasar y leer!!
g
De todas formas, lo he sentido, lo cual indica que eres un escritor bueno, bueno, bueno :) entiendo muy bien lo que dices y leerte siempre ha sido un placer.
has tornat tipus "sang i fetge poètic" no ?
Ada... me sonrojo... ;)
Viu i Llegeix: com deia la meva iaia, al cel sigui, "sac i peres" ... Suposo que és l'efecte d'un parell d'anys d'anti-literatura científica, que arrela altres paraules, o combinacions de paraules, a l'ànima ... (quina font d'inspiració les rejection letters!)
...ni em cosiré la nineta de l'ull, ni amb un tascó obriré res... em resulta curiós tornar-te a llegir... se t'enyorava, poeta...
Ariadna... farem els possibles per tornar a moure adverbis i descosir preposicions ... jo enyorava tornar a escriure més o menys regularment, rumiar històries ....
Gràcies per les teves paraules!!
g
Publica un comentari a l'entrada