divendres, de maig 04, 2007

Teoria quàntica creacionista

Un filòsof grec es preguntava: Existeixen els arbres, les muntanyes, els peixos, els núvols, la lluna, quan ningú no els està mirant? Donava voltes el sol abans que hi hagués l’home per contemplar com naixia per l’est i desapareixia per ponent? Té gust de vi el vi quan no hi ha ningú que el tasti? Existim nosaltres quan estem adormits i no tenim consciència de la nostra pròpia existència?

Amb lògica i sentit comú som capaços de respondre positivament a la majoria d’aquestes qüestions: és lògic que la lluna tibés les marees molt abans que hi hagués l’home per somiar-ne la geografia. És natural que el sol ja estés escalfant la Terra quan encara els grans dinosaures no havien transferit la dominància del planeta a l’ésser humà. És per tots comprovable com un gatet endormiscat en el paller no desapareix de sobte en una explosió de borrissol.

Malgrat tot, el sentit comú i la lògica ens serveixen de ben poc a l’hora d’analitzar els continguts de dues de les teories més importants de la història de la ciència i, certament, les més innovadores del segle passat: la teoria de la relativitat i la teoria quàntica. La teoria de la relativitat ens parla de la llum i del temps; la teoria quàntica prova d’establir el comportament de partícules quàntiques.

Ens és difícil d’imaginar una partícula quàntica. Tallant una pàgina d’aquest blog en trossets cada vegada més petits arribarà un moment en què podrem aïllar els àtoms de carboni del paper virtual. Si poguéssim mirar un àtom com aquell que mira una pilota de tenis, veuríem que encara està format per trossets més petits anomenats protons, neutrons i electrons. Per fer-nos-en una idea, el pes d’un electró és tant petit que ens en farien falta més d’un billio de trillions per fer un kilogram. Les partícules d’aquest ordre de tamany es comporten de manera quàntica i per això s’anomenen partícules quàntiques.

S’han dut a terme experiments que demostren que realment les partícules molt petites es comporten de manera quàntica. Una de les interpretacions més difoses de la teoria és la que va fer Niels Bohr a Copenhaguen cap al 1920.

La interpretació de Copenhaguen ens diu que, a diferència del que passa amb els arbres i la lluna, les partícules quàntiques només existeixen quan hi ha algú que les estigui mirant, encara que sigui de manera indirecta a través dels seus efectes. Així, per exemple, un electró no existeix ni aquí, ni a Vacarises, ni a l’altra punta de l’univers: senzillament un electró no existeix. L’única cosa real és una superposició de probabilitats de trobar-nos-el aquí, a Vacarises o a Alfa Centauri (malgrat Alfa Centauri no sigui a l’altra punta de l’univers, sinó que, en termes astronòmics, es troba a la cantonada, sortint a ma dreta).

No podem afirmar que els electrons que surten del tub de rajos catòdics d’un televisor siguin dins de l’aparell fins que no se’ns fan visibles en xocar contra el fósfor de la part interna de la pantalla. Això sí, hi ha una probabilitat més alta de trobar-nos-els allà que no a la gorra d’un taxista de Kuala Lumpur, peró no podem dir d’una manera certa que són aquí i no allà.

La teoria quàntica encara va més lluny i ens diu que, si un cop determinats l’estat i la posició d’una partícula, continuem observant-la de manera indefinida, la partícula no podrà canviar a un nou estat o posició. Per passar d’un estat concret a un altre la partícula ha de passar per un estat intermig d’incertesa, i això no és possible si la controlem constantment. Aquesta afirmació va ser demostrada experimentalment.

Per fer-ho, els investigadors van usar un àtom de gran inestabilitat. Aquest tipus de partícules, després d’una vida de no més de mig segon, fan un canvi d’estat per esdevenir quelcom completament diferent (són partícules que es comporten de manera similar als programes polítics, després de les eleccions). Hi ha tècniques que permeten de mesurar la quantitat d’àtoms que romanen en el primer estat i la quantitat d’àtoms que ja han saltat cap al segon. Es va comparar dos grups iguals d’àtoms: el primer es deixà evolucionar sense ser molestat i el segon fou constantment evaluat. El resultat mostrà com, passat mig segon per ambdós grups, en el primer grup hi havia molts més àtoms nous que en el segon grup. Ès a dir, els àtoms del segon grup van “notar” la vigilància i no van canviar d’estat, tal i com havia previst la teoria quàntica.

I això ens porta cap als orígens de l’univers i cap a l’activitat de Déu en aquells moments.

L’univers sembla ser que va començar amb un gran esclat de llum, matèria i energia. És el que s’anomena la teoria del Big Bang. Segons aquesta teoria, just en el moment inicial, tot l’univers estava comprimit en una singularitat de massa infinita i tamany zero. Per entener-nos, en els seus orígens l’univers era una partícula quàntica. I com a tota bona partícula quàntica seguia un comportament quàntic, és a dir, no canviava d’estat en sentir-se observada.

Llavors Déu va parpallejar. Durant aquells instants en què la partícula fou lliure canvià d’estat i esdevingué una partícula més gran, no quàntica, impossible de retenir, difícil de predir i fins i tot de justificar.


(Aquesta reflexió data, pel cap baix, de l'any 1998, el que explica que el meu estat de decadència mental no és evolutiu, sinó perenne)

9 comentaris:

Josep Maria Augé ha dit...

jeje...el poeta en estat pur, com no!Recicalnt les tertúlies del dissabte a la nit, casum la p*ta!

Poeta, ets el paradigma del reciclatge!!!

Sense entrar plenament en qüestions científiques del qual soc un profà, deixa'm retomar a una màxima de la filosofia oriental: "Si un arbre cau i ningú l'escolta, fa soroll?" Es evident que quan una cosa quan no la veiem continua existint, o un gust sigui d'un vo o d'un cava és una propietat intrínseca a ell mateix...però un soroll???
Cull*ns, es que m'ho vull imaginar i no ho concebo...

Josep Maria Augé ha dit...

Bé, ara mateix, quan clicava "Publish your comment" he pensat...la canço que estic escoltant ara, si marxo de l'habitació, continua sonant...però lo de l'arbre em continua desconcertant...

Anònim ha dit...

Buf, quin tema més complex. Hauré de rellegir-ho unes quantes vegades per païr-ho. Ara però, aquesta teoria em planteja una pregunta: Si les partícules quàntiques de les que estem tots formats, no canvien mentre algú les està observant... si trobem algú que no deixi de mirar-nos les 24 hores del dia, com que les partícules no podrien canviar, no envelliríem mai?

Poeta per un dia ha dit...

Antitot: Intueixo que la màxima oriental fa és de caràcter metafòric i volia a significar: si ens carreguem 200 camperols de la regió més profunda del desert del Gobi i no s'escampa la notícia, podrem fer com si no hagués passat res. De totes formes, un so és una ona mecànica, una vibració de l'aire que es transmet encara que no hi hagi receptors per a rebre-la. No associïs el so amb el receptor. Això ho feien els antropocèntrics.

Anònim/a: Si algú ens pogués estar mirant les 24 hores del dia a nivell subatòmic, intueixo que no envelliríem. Però tampoc no podríem viure ja que la vida, en ella mateixa, implica canvi. O com es transmetria la senyal nerviosa del peu fins el cervell si no poguéssim donar "rienda suelta" als neurotransmisors sinàptics?

I si aprofitar idees que han anat sortint al llarg dels dies/mesos/anys per a fer-ne un escrit és reciclar,.... i si, a més, tots els que ho fan actuen malament,.... ja pots anar llistant els autors que t'envolten al teu lloc de treball, Anti, i enviar-ne parte a la policia.

Josep Maria Augé ha dit...

Correcte Poeta, és un pensament del tot antropocèntric, tot i que no penso que es referís a l'exemple que has exposat, ja que diria que és una màxima boditsava..

Senyoret o senyoreta anònim/a...per una aproximació a les teories quàntiques, li recomano els primers 40 minuts d'una pel·lícula: "I tu que sabes?"...el tema s'exposa bé, molt gràficament, i es fa entenedor...

Anònim ha dit...

Hola Sr.Antitot, moltes gràcies per la recomanació. De fet, la peli la vaig anar a veure al cine, i em va agradar molt, però és tan densa, i hi ha tanta informació, que tinc pendent remirar-la amb el comandament a la mà per anar aturant la imatge per poder assimilar els coneixements.Moltes gràcies, i espero que seguiu tractant aquests temes, que els trobo molt interessants, però reconec que en sóc molt analfabet/a.
MRG

Anònim ha dit...

Espectacular! Una bona dosi de diversió gairebé alèphica.

Els cabalistes segur que parpellejaven una quantiquitat immensa de vegades davant del tsimtsum. Jo sempre l'he pensat com una mena d'esternut contret (que sempre fa tancar els ulls). Ara que a Girona és temps de flors (de càbales i esternuts), visca les olors. Que, per cert, existeixen si ningú no les olora? I els gustos, si ningú no els tasta?

Ni les propietats sensorials ni la teoria de la recepció no són quàntiques (tot i que s'aixopluguen en una certa similitud de paradigma), però ja que el títol es refereix al "creacionisme quàntic", afegeixo un pensament: Déu és canviant quan no es mostra i etern quan es revela? Quànticament, pot ser que sí... Així s'inverteix el proverbi: Déu va dir u i l'home va entendre dos.

La decrepitud, per tant, no pot ser perenne, sinó tansols perennement caduca; o caducadament perenne.

Anònim ha dit...

Free Sex Videos

Paris Hilton and Britney Spears Free Sex Video


http://www.myfaceporn.com

Teen first virgin !!!

[u]http://www.myfaceporn.com

[u][/u]http://www.myfaceporn.com

Anònim ha dit...

hi, if you find and need information about penis enlargement or male enhancement products that are guarantee to work you can find here! are product is the best like vimax and vigrx plus is the popular and effective products to enhance your health.