dijous, de maig 01, 2008

In-vers-ions

El principi de la fi és la fi del principi, és la teulada que s’enfila des del soterrani, és la pluja que cau des de baix, que surt de món per espetegar contra el cel. L’ondulació és sempre cíclica, com els cristalls de neu, o la sal d’una llàgrima que s’adhereix a l’ungla. La pàgina en blanc, el blanc de la pàgina, el blanc dels ulls, el blanc de l’oblit que reflecteix tots els colors. Una teulada pintada de blanc que creix a batzegades, inestable, fràgil, suportant una corrua interminable de campanetes, sense principi ni fi. Un vaixell que navega pel perfil ondulat d’una llàgrima, repartint, a estones mortes, caducs peixos de vellut vermell

10 comentaris:

Anònim ha dit...

Podem tenyir el blanc amb petites violetes. Ho he llegit en un blog i m'ha agradat molt.

El tacte de les paraules ha dit...

A mi també m'agrada aquesta idea de tenyir el blanc...

digue'm ariadna ha dit...

... La plasticitat del moviment d'aquests peixos vermells, deu tenir el mateix efecte encisador que els cants de les sirenes pels mariners, el mateix resultat fascinant que els seu silenci, davant la profunditat encesa dels ulls negres de l'heroi, que van veure passar expectants i pertorbades alhora, des de les roques i les onades...

mo mir ha dit...

M'agrada la idea que les coses siguin cícliques, així té sentit que el principi i el final siguin el mateix, que es confonguin, que ens atordeixin, que no estiguem segurs si tornarem a néixer quan l'univers es col·lapsi i comenci tot de nou, potser ja hem visut milers, milions de vegades, aquesta vida

Poeta per un dia ha dit...

Ariannaincnossos,no hi ha cap dubte que les coses són cícliques, que tot torna, ja sigui a aquesta vida o a una altra. Ariadna,molt possiblement, els peixos vermells ja els hem vist abans, i els tornarem a veure si vivim prou anys, i el seu tacte, sempre, serà de vellut. Noves Flors i El Tacte de les Paraules, per sort el blanc sempre pot tenyir-se... el negre mai. Tenyir-lo de violetes em sembla ideal... Petonets!!

Josep Maria Augé ha dit...

Lo bueno, si es breve, dos veces bueno...Cada dia et mous amb més registres, Poeta...

La dama del Nord ha dit...

hola poeta. ja torno a ser aqui!!! antitot, veig que segueixes fidel.

petonets

dama

Poeta per un dia ha dit...

Welcome back, Dama!

Hughs and Kisses!

Auryn ha dit...

No sé què dir que pugui estar a l'alçada del que escrius tu o dels comentaris que et deixen. La meva poca profunditat de pensament m'impedeix esciure res que estigui al nivell. No sabria dir-te perquè m'agrada, el que et puc dir és que m'ha encantat.
Petonets!!

Anònim ha dit...

Si, probablement per la qual cosa es