Ara que està de moda apadrinar paraules, jo en voldria apadrinar una que, de fet, crec que és neologisme. Es tracta d'
OrtoKardia"En què consisteix aquest procediment?", pregunta l'home dels ulls plorosos.
"Ha sentit a parlar de l'ortodòncia?", respon amb una nova pregunta el senyor de la bata blanca immaculada.
"Es allò de les dents, no? Per posar-les al seu lloc si estàn desalineades."
El doctor fa que sí amb el cap. "Doncs l'ortokàrdia és molt similar. Agafem uns ferrets i uns cargolets molt fins, poden ser transparents si vostè està disposat a pagar una mica més, i els collem a cada un dels trossos en què està trencat el seu cor. Per què,... vostè té el cor trencat, oi?"
"Suposo que si em mira els ulls no tindrà gaire dificultat a comprovar que així és. Què no ho veu que gairebé no puc respirar? Que la metralla del cor m'ha penetrat als pulmons, a la panxa, a les cames, al mig del cervell...."
"Aquests són els símptomes,... sí. Es com si la tristesa es solidifiqués dins la seva ànima i volgués arrossegar-lo fins el fons de l'infern, descobrint més i més cercles, territori verge i inexplorat fins i tot pel gran Dante." El doctor, lògicament, també parla per experiència.
"I fa mal l'ortokardia?"
"Obviament que fa mal. I no és una tècnica massa depurada encara. I per res del món és instantània, no m'agafi una falsa idea ara i em vingui després a demandar danys i perjudicis. De fet, abans de començar, li faré signar un consentiment informat, si no li sap greu".
"Així no el tindré arreglat, sense que es noti res, en dos o tres mesos".
El doctor no respon, només fa un petit somriure, com si hagués volgut afirmar que era un il·lús però no hagués gosat. Cal respectar els pacients, el codi deontològic de la professió així ho il·lustra. Després, però, s'ho repensa i diu: "Miri,.... anant bé en tenim per mig any o un any, ja veurem. I quan haguem acabat encara li quedaran les cicatrius que marquen, com si fos un mapa, els llocs on el cor es va trencar. Aquestes cicatrius no se'n van mai. Es morirà amb elles,... bé,... amb elles i amb les que vindran després, que segur que n'hi haurà moltes més."
"Després de dir-me el que em costarà el procediment, ara va i m'explica que tampoc no em quedarà el cor blanc i impol·lut com abans."
El doctor novament somriu. Està pensant d'on carall els treuen els pacients ara. Quina innocència i frescor que destil·len. On han estat fins ara, dins de l'ou encara?
"Adoni's, si li plau, que són precisament les cicatrius les que confereixen bellesa al cor. Cada cicatriu és una història, és amor o desamor, és dolor o record, és tristesa o alegria. Cada cicatriu fa que el cor sigui més interessant, més complex, més difícil d'estimar però impossible d'oblidar."
"Quan comencem, doncs?"
"Veu aquest ferret tan afilat que tinc aquí a la mà?.... ara estiguis ben quiet,.... així, així....."
