Escriu la poesia
dels pobres:
escadussera d'adjectius,
manllevada de
metàfores.
S’obre les venes i
hi troba
el blau agrest de
Yeats,
el negre irisat de Poe,
la melangia de
rostoll de Margarit.
Escriu pels
cadàvers,
com sospirava
Baudelaire,
generant paradisos
artificials d’incoherència,
on tota cuca viu
i tot poeta mor
a la bellesa d’un
capvespre
