Hi ha una
trencadissa fenomenal. El bust de Nefertiti, possiblement l’exponent més bell
de l’art Egipci de l’època d’Amarna, s’ha desfet en mil bocins al peu de la
cúpula de vidre que el contenia i protegia de lladres i curiosos, al museu del
Berlín. La mòmia de l’esposa d’Akhenaton, a l’obscuritat de la tomba de
Tutankhamon, obre els ulls.
Nefertari somriu.
Un passadís secret comunica les tombes KV7 (la de Ramsès II) i KV62 (la de
Tutankhamon), a la Vall dels Reis, i algunes tardes Nefertari i Nefertiti
queden per fer un té de menta ben calent mentre veuen passar els segles. Als
hiverns Nefertari sol romandre a la seva tomba (QV66) al Vall de les Reines,
però quan la calor és forta i els escorpins negres dormen, prefereix estiuejar
amb el seu espòs i fer tertúlia amb Nefertiti. Gaudeixen matant la tarda
d’aquella manera. De fet, fa dies que contemplen apuntar-se al curs de Feng
Shui que organitza Hatxepsut, però se’ls fa costa amunt canviar la disposició
de l’aixovar funerari i haver de manipular els vasos canòpics, plens com estan
de vísceres.
Nefertari odia
profundament Nefertiti, i el sentiment és recíproc, però quan es troben per fer
el té i per repassar la vida (i la mort) de coneixences mútues, són tot
somriures (falsos) i paraules amables. Aquell dia Nefertari porta un vestit
preciós, amb el gran amulet dels sacerdots d’Amon sobre el pit, per mostrar-se
ben devota davant dels ulls de la descreguda Nefertiti i la seva pretensiosa
heretgia monoteista. Es fan dos petons plens de verí.
Primer parlen de nimietats,
riuen de la plaga d’escarabats que ha assolat les cambres de les esposes reials
de Seti I, tant altives elles, s’observen per sobre la tassa de té mentre fan
petits glops ensucrats. Ben aviat, però, Nefertari passa a l’acció.
“Nena, et noto una mica
difuminada avui, poc definida, un xic transparent”.
“No me’n parlis. Un
carallot ha trencat el meu bust original. Ho he notat a l’ànima, que gairebé se
m’escapa per la boca”.
“Bah! No pateixis,
preciosa. Hi ha milers i milers de còpies del bust. La teva immortalitat és
assegurada, et recordaran per sempre”.
“Em fa patir que no
em passi el mateix que a tu, que si no fos pel teu espòs pocs pronunciarien el
teu nom a hores d’ara”. Nefertiti ha notat a l’espatlla la punyalada de
Nefertari, i s’hi ha volgut tornar.
“Farà falta més
d’un carallot per esmicolar el temple d’Abu Simbel, però”, somriu de nou
Nefertari.
Després d’aquest
intercanvi romanen en silenci, cadascuna contemplant la seva pròpia misèria,
acaronant la tassa calenta per escalfar-se les mans.
Passats uns
instants, entra la jove Cleopatra VII, de bracet del galant i elegantíssim Marc
Antoni, que les saluda amb una lleugera inclinació de cap i un “Senyores...”.
S’instal·len a una taula del fons i demanen xocolata calenta. Marc Antoni
xiuxiueja paraules dolces a Cleopatra VII i aquesta riu enjogassada, sense
adonar-se que, si més no per una estona, Nefertiti i Nefertari han deixat
d’odiar-se l’una a l’altra.
