dissabte, de gener 27, 2007

Infinits

Un univers concèntric, amb closques i més closques, amb una línia contínua de temps i d'espai. El món està format per cercles, finits i infinits alhora. Els homes recorrem el perfil d'una esfera, i ens sembla eterna, impossible d'abastar. En el fons, però, no fem més que caminar una i una altra vegada pel mateix camí. 3,141592..... l'etern retorn. L'infinit decimal que defineix el cercle inconscient de les nostres existències, individuals i col·lectives.
Publicat per a

9 comentaris:

Josep Maria Augé ha dit...

Poeta, no has pensat presentar-te mai al concurs de literatura científica??Cullonses...el perfil el tens...

8:04 p. m.
Poeta per un dia ha dit...

Amic Antitot, sóc literat i científic, però, com que sóc les dues coses no en sóc cap. Tinc greus problemes d'identitat que, traduïts en un concurs, esdevenen fracàs assegurat.

Gràcies pels ànims, però.

3:20 p. m.
Josep Maria Augé ha dit...

No pateixis...potser Abacus farà un concurs de literatura infantil i un de juvenil, amb 3.000€ de premi i publicació del conte...Obviament, ho podrem arreglar al 50/50

7:02 p. m.
Anònim ha dit...

Doncs parlant de cicles temporals, avui, 2 de febrer, és el dia de la marmota.

El dia que els habitants de Punxsutawney es reuneixen al voltant de casa per veure si la marmota decideix si l'hivern s'acaba o no (a catalunya en diem LA CANDELERA)..

Tots els que ens sentim marmotes, hem de decidir si sortim o no del cau, si ens treiem la màscara, si mostrem la nostra identitat i sortim de la foscor de l'hivern.

4:02 p. m.
Josep Maria Augé ha dit...

Pel que sembla, Stargate, la marmota no ha tornat al cau i, per tant, l'hivern s'ha acabat...Pel que sembla, feia un dia ennuvolat i no s'ha projectat l'ombra de la susodicha i s'ha quedat a racar-se la panxa al carrer...

7:45 p. m.
Poeta per un dia ha dit...

Carai de marmota,... també deu notar el canvi climàtic.

Per cert, una marmota és com una fura, no? és com un ratolí gros!! Imaginem-nos una festa similar a Catalunya,... amb tota una congregació de penya esperant per si surt una "rata sallarda" d'una claveguera i proclamant, en cas afirmatiu, que s'han acabat les vaques grasses.

2:46 p. m.
Jordi Soldevila ha dit...

ep poeta, no cal fer servir una rata que prou en tenim de marmotes per aquestes contrades catalanes.

Només cal que t'arribis un xic més a prop del Pirineu i en pots trobar. Varies vegades n'he vist, i em sembla que aquest any ens dirien que d'hivern, res de res.

7:08 p. m.
Poeta per un dia ha dit...

Benvolgut Jordi,

Fins i tot en zones urbanes en podríem trobar alguna de marmota...

10:54 a. m.
Josep Maria Augé ha dit...

Cullons tio!!! Això d'Internet en general i els blogs en particular és una bona manera de perdre el temps...Fotent una dissertació sobre les marmotes, pobre Poeta, ja veus com ens calen els teus escrits... ;P

8:52 p. m.

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)