Plom i Or

Els alquimistes cercaven la pedra filosofal (com el Harry Potter), aquell mineral de propietats màgico-esotèriques que oferia, d'una banda, la possibilitat de transformar plom en or i, d'una altra, l'eterna joventud.

Si mirem la taula periòdica (suposo que tots els lectors d'aquest blog en teniu un exemplar sobre la tauleta de nit), veurem que transformar or en plom és molt més senzill que la transformació inversa. De fet, en un procés de fusió nuclear com el que té lloc a l'interior del Sol, dos hidrògens esdevenen un heli. Sempre s'avança en la direcció dels elements més pesants, amb més quarks en els nuclis atòmics. I el plom en té més que l'or. Per a trasmutar plom en or caldria, doncs, un procés invers, una fisió nuclear que, amb pedra filosofal o sense, crec sincerament que estava fora de les capacitats tècniques dels alquimistes.

Pel que fa al tema de l'eterna joventud, si mirem un atlas de fisiologia humana (de ben segur tots els lectors en conserveu un exemplar sobre la nevera), veurem que aquesta només apareix en casos excepcionals, relacionats amb l'aplicació de forces galvàniques molt poderoses (bàsicament llamps), acompanyades de la ingestió de quantitats importants de moscatell. Així, els que preparin el Carnaval de Solsona ja tenen la segona condició assegurada i només cal que surtin al terrat de casa seva i esperin a què els caigui un bon llamp al cap.

I amb aquesta entrada podreu apreciar una petita distensió en el caràcter filosòfico-aburrit d'aquest blog que espero que els lectors més fidels (si és que en tinc algun) sabreu perdonar-me. Què voleu que hi faci? Avui estic content!!