Miro el món des de l'altre costat de la finestra i el veig gris, trist, apagat, brut, cruel, buit de significat, mort. Me'l miro dies i dies, espio com els núvols de tempesta travessen el marc del meu camp de visió, de dreta a esquerra avui, d'esquerra a dreta demà. Em pregunto si són els mateixos núvols que giren cua quan arriben a un lloc determinat del cel, o si, pel contrari, són núvols nous, que es generen més enllà de les muntanyes, que sorgeixen de la humitat de les llàgrimes que plora tothom que observa el mateix món que observo jo des de darrera d'aquesta finestra. Sovint plou, però la pluja no neteja el món, sinó que fa créixer fongs esgarrifosos, dibuixa pel·lícules llefiscoses de colors virolats que impedeixen la reflexió d'una lluna d'una grogor malaltissa. Observo el món des del meu cau, des de les meves pors, i el veig com es podreix dia a dia, com desapareixen els pocs colors que encara quedaven, com els núvols transformen el seu gris en negre. Un dia al matí arriben uns senyors amb unes bates de color blau i la mama em demana que m'aparti de la finestra, que no faci nosa. Els senyors són molt amables i porten unes caixes d'eines molt grans, molt pesades. Proven de fer-me riure però jo només tinc ganes de plorar ja que el món em fa por i em fa llàstima. Treballen molta estona prop de la finestra on jo em passo les hores. Fan molt de soroll: una trencadissa terrible. Després marxen i la mama els dóna uns diners del pot que hi ha darrera la capsa de les galetes, les galetes que tornaven mig boig al papa, quan encara vivia amb nosaltres. M'acosto temerós cap a la finestra i veig que li han canviat el vidre. Llavors espio a fora i els ulls se m'omplen de color. Sense adonar-me'n, les llàgrimes em regalimen per les galtes, el cor em batega més depressa que mai. La mama passa l'escombra i em demana si vull una galeta per berenar.
