Com bé diu al començament d'aquest petit curt: "Reality is the playground of our dreams", o, com va dir Einstein: "Reality is just an illusion, though a very persistent one". No tot és el que sembla i, bàsicament, quan s'hauria d'actualitzar el blog per a donar-li una mica d'agilitat i no es té cap idea que valgui la pena escriure, sempre hi ha el youtube a l'abast.
8 comentaris:
El youtube és com mirar pel forat del pany en els casos particulars... o com un bàgul del temps per enyorar èpoques passades. Una eina de present per veure allò que no has vist enlloc... i naturalment com apuntes una eina indiscutible quan la inspiració t'envolta però no acaba de penetrar-te ;)...
I sobre la reflexió i el vídeo... All is an illusion, what about the ones who realise it?... one choice is just live it playing with no paying too much attention and enjoying as much as you can...
i després d'omplir-te el blog de tonteries me'n torno al meu cau vampíric!
Xtonets
Benvolguda Red Little,
Primer de tot: si algú omple el blog de tonteries és un servidor. Els comentaris sempre són benvinguts, sigui quina sigui la índole que adopten. Generalment complementen notablement l'entrada original, i molt sovint, la superen.
D'altra banda, és cert això que indiques que, sigui la vida una il·lusió o una fantasia, o sigui la realitat més pura i dura, com que tampoc no podem saber-ho, és millor deixar-se emportar per la mateixa i, simplement, viure-la.
Bsitus!
Ostras poeta, m'ha encantat, pero prefereixo aquelles il.lusions òptiques en que finalment els amants es troben. A la part final del video es veu com pots tenir algú tan aprop però en el fons tant lluny...ja posats a tenir i.lusions, ja siguin òptiques o no, que tinguin final feliç, veritat?
M'agrada, Dama, la segona lectura que has donat al curt.... interessant com treballa sovint el subconscient, no?
ja saps, Poeta, que la vida, o més ben dit, el món que ens han posat davant dels nostres ulls és una il·lusió òptica colosal...
Així doncs som uns il·lusos de viure d'il·lusionar-nos, si tot plegat no és més que una il·lusió, oi? Si us plau, doncs, que algú apagui el projector i poguem veure la pantalla, si més no.
Per mi els il·lusos són els que mai s'il·lusionen per res... si més no tot i que no hagi res real i un dia encenguin el llum i veiem la pantalla, el fet de poder crear il·lusions és un bon motor de lluita...
Apa me'n torno a mirar el terra que es mou sota els meus peus mentre m'acostumo a les ulleres noves! xtonets!
En cierto modo, las ilusiones permiten afrontar las cosas con mas fuerza... Sin ellas, la cordura se tambalearia...
Besitos!
Publica un comentari a l'entrada