‘Twas once a little boy
Almost a grown man
Who wanted to have an oath sworn
And thus by his very own hand
A prophecy was born
In which no word he'd write no more
or suffer a fate
Far worse than hunger and war
And live in words I create
On a song,
Forever
But, alas,
He grew old and weary
And a ^ time came ^ to pass
When his wedding was ready
And he thought it nice for a groom
To pledge his lo _______ ve for his bride
On a song,
Forever
Ink sealed his doom
Time and destiny abhor pride
Turned him into words
And from that day he is known
By the coast and beyond doors
As the black and white boy
Whose life’s on a song,
Forever
Almost a grown man
Who wanted to have an oath sworn
And thus by his very own hand
A prophecy was born
In which no word he'd write no more
or suffer a fate
Far worse than hunger and war
And live in words I create
On a song,
Forever
But, alas,
He grew old and weary
And a ^ time came ^ to pass
When his wedding was ready
And he thought it nice for a groom
To pledge his lo _______ ve for his bride
On a song,
Forever
Ink sealed his doom
Time and destiny abhor pride
Turned him into words
And from that day he is known
By the coast and beyond doors
As the black and white boy
Whose life’s on a song,
Forever
10 comentaris:
Es original teu, Mestre? M'hauria de sonar d'alguna cosa?
La mateixa pregunta em faig amic poeta, és teu el poema? La veritat és que sembla una poesia del XIX (bé, a un igonant com jo, li sembla...;)
Però tot i que em costa d'entendre m'agrada.
Satisfaré la vostra curiositat, doncs. El poema, o diguem-li com volguem, és meu. Des del tren fins a casa la història del pobre black and white boy volia sortir, tan si com no, i em vaig veure obligat a escriure-la, malgrat l'esgotament d'aquests dies. Això no vol dir que el meu sub/in/conscient no hagi begut de moltes fonts, com sempre. Entre elles, clarament, de l'Oyster Boy et al del Tim Burton. Però la resta, a menys que jo mateix m'enganyi, és collita pròpia. Dit això, ja podeu carregar-vos-el tranquil·lament... ;p
... Desconec en quines fonts vas a beure, tot i que potser si que té alguna pinzellada burtoniana, crec més que en black&white boy és fruit de la collita autòctona...
=;)
A mi em sonava d'una publicació undergorund anomenada Paper of glass...¬_¬
Nops, però no cal descartar la seva publicació futura a aquell indret underground..... si bé arrufen una mica en nas per coses que no siguin en català....
Respecte al tema de les fonts de la qual vostè mama per confeccionar la munió de relats que poblen el seu blog, comentar-li que hauria d'haver adoptat la filosofia d'aquell gurú cultural solsoní que respon pel nom de Montada i que fa uns anys va deixar anar que ell no llegia per no veure's contamina't d'idees, estils i inspiració d'altres escriptors...
Però suposo que vos no pot adoptar dita actitud ja que al seu costat és un pària cultural (amb tots els respectes Poeta...)
... Però, papers of glass no han canviat de format?
Han canviat de format, efectivament.... ara són una pàgina web, o millor, una tirallonga de pàgines web,... una corrua de lletra agafada de la maneta, hiperlinkada per l'espai, pescada, com si es tractés de sardines, per la xarxa que tot ho abraça i que res no pesa... ;p
I aquí en tenim l'enllaç: si hi busqueu dins, hi trobareu la noia pèl-roja que va protagonitzar aquestes mateixes pàgines ara farà uns mesos:
http://www.paperdevidre.net
Publica un comentari a l'entrada