divendres, de maig 16, 2008

Peixos de vellut vermell

La llum s’ha reflectit massa vegades al mateix mirall, i s’asseu a reposar una estoneta prop d’una sortida de camions. De la foscor neixen petits arbres blaus, de troncs finíssims, gairebé inexistents. Són prims com l’amor, com l’atmosfera d’una tarda d’estiu. D’una fragilitat exquisida, tremolen sota l’esguard del més tímid raig de sol. A les seves rames hi fan niu peixos de vellut vermell, per què tot torna, i els cicles són una corrua d’esclaus, geperuts sota el pes d’una cadena imaginària que ells mateixos s’han creat. La neu cau sobre els arbres, pinta de blanc el blau amb un rodet gruixut com un cotó de sucre. Els cristalls no són més que aigua freda, i els peixos ho saben, i esperen a què es fonguin. Volen d’un niu a un altre niu, es creuen superherois i, en conseqüència, s’abracen sempre que en tenen l'oportunitat, encara que rellisquin, ja que mai se sap quan caldrà calçar-se la capa i anar a salvar el món. En algunes ocasions, però, el món no vol ser salvat, i els peixos han d’insistir, esgrimint arguments que ni tan sols ells es creuen, bescanviats a qualsevol cantonada per mitja dotzena de cigrons cuits. La seva oratòria és envejable i, de moment, sempre han convençut el món, el que pot no ser, necessàriament, una bona notícia. Però la llum aviat tornarà a reflectir-se i els arbres blaus, amb les seves branques farcides de nius de peixos de vellut vermell, sospiraran pel que hagués pogut ser i sortiran de la història per la porta del darrera de l’escenari, la mateixa que condueix al recambró de les escombres on el Manel, a estones mortes, recita poesia a les amburnies de lleixiu.

2 comentaris:

digue'm ariadna ha dit...

... ¿Qui robarà la veu que durà la remor de paraules on els peixos podran descansar les seves aletes, mentre el pobre Manel es colpeja contra les parets de la peixera on està?...

El tacte de les paraules ha dit...

Superherois amb capa i peixos de vellut vermell...

La història té una porta a darrere i en Manel recita poesia..

Jo crec que la clau es troba en el lleixiu; és un bon desinfectant...