Cel blau d'estrelles,
ulls verds plens de roelles,
vermell als cabells
Això vindria a ser un intent de Haiku cromàtic, inspirat en un seguit d'imatges de diferents autors i diferents estils (fotografia, oli, aquarel·la, muntatge...) que giren a l'entorn d'una noia d'aparença entre èlfica i celta que es passeja pel mig d'un camp ple de roelles. Aquesta noia seria com una espècie de musa, o potser com una nimfa (la distinció entre musa i nimfa esdevé boirosa sovint). Els Haiku, en la seva versió clàssica de 5, 7, 5 són poemes que sovint s'han qualificat de freds, distants, molt contemplatius però poc emotius. Un Haiku és com un monjo tibetà que veu passar la vida i no mou ni un múscul, ni un tendó, ni una parpella. Potser fou Déu qui inventà els Haiku (desconec si Haiku té plural, per això decideixo escriure-ho en singular, sigui quin sigui l'article que acompanyi la paraula).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada