Avui seré breu, només una reflexió: si apliquem una força sobre un cos (físic, o metafísic) ens apareix una deformació, de manera que el cos s'amotlla a la força aplicada. Quan deixa d'actuar aquesta força o tensió, poden passar dues coses: el cos pot recuperar la seva forma original, i llavors diem que ha tingut una actitut el·làstica; o el cos pot romandre deformat permanentment, i en aquest cas indiquem que el comportament ha estat plàstic. Moltes vegades, però, les dues coses passen alhora, de manera que ens apareix una certa deformació permanent que no acaba de recuperar-se mai del tot o que recupera de manera molt lenta i progressiva (llavors diem que el component viscós és significatiu). Tot això, obviament, pot aplicar-se a les relacions personals, i d'aquí el motiu de la reflexió. Pensem si sóm més el·làstics, plàstics o viscosos....dimecres, de març 21, 2007
Tensió i deformació
Avui seré breu, només una reflexió: si apliquem una força sobre un cos (físic, o metafísic) ens apareix una deformació, de manera que el cos s'amotlla a la força aplicada. Quan deixa d'actuar aquesta força o tensió, poden passar dues coses: el cos pot recuperar la seva forma original, i llavors diem que ha tingut una actitut el·làstica; o el cos pot romandre deformat permanentment, i en aquest cas indiquem que el comportament ha estat plàstic. Moltes vegades, però, les dues coses passen alhora, de manera que ens apareix una certa deformació permanent que no acaba de recuperar-se mai del tot o que recupera de manera molt lenta i progressiva (llavors diem que el component viscós és significatiu). Tot això, obviament, pot aplicar-se a les relacions personals, i d'aquí el motiu de la reflexió. Pensem si sóm més el·làstics, plàstics o viscosos....
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Poeta, i quan el cos no rep cap tipus de pressió excessiva per no deformar-lo...com se'n diu d'això??
Sé que es impossible, pq qualsevol contacte genera un canvi in esencia, sense que hagi de ser un altre cos determinat, sinó la simple interacció amb el pas del temps...
PD: "Ara vibro amb", si no s'explicita que és una cantant...mmmmm...sembla que hagis passat de la pedofilia a la gentorofilia o com se digui...;P
Antitot, si et mous amb el ratolí per sobre de la noieta veuràs l'explicació.
D'altra banda,... jo crec en l'acció-reacció. Es a dir, fixa't que he indicat un cos físic o metafísic. No cal que hi hagi d'haver una deformació propiu sensu, sinó una interacció de la índole que sigui.
Ja sabia ja que era la Loreena, però ostres, per la resta de mortals que no gaudeixen de la teva informació extra...mmmmmm....;P
I ja que parles d'acció-reacció, creus que aquesta dicotomia enfoca més bé el contacte que la causa-efecte?O són el mateix???
L'acció-reacció potser implica una actitut activa per ambdues parts, tipus A sobre B, B sobre A, mentre que la causa-efecte és més del tipus A sobre B.
Publica un comentari a l'entrada