Roma Romaní no es una princesa como las demás.
Su palacio es un carromato tirado por un viejo jamelgo, su reino no tiene límites y ya ha dado varias veces la vuelta al mundo.
Su padre no tiene corona. Todos sus dientes son de oro y ése es su único tesoro.
Va de pueblo en pueblo, acompañada de toda su corte, para presentar sus actuaciones.
Roma es una artista de circo; su número preferido: atarse una cuerda y girar, girar, girar...hasta tocar las estrellas.
Su palacio es un carromato tirado por un viejo jamelgo, su reino no tiene límites y ya ha dado varias veces la vuelta al mundo.
Su padre no tiene corona. Todos sus dientes son de oro y ése es su único tesoro.
Va de pueblo en pueblo, acompañada de toda su corte, para presentar sus actuaciones.
Roma es una artista de circo; su número preferido: atarse una cuerda y girar, girar, girar...hasta tocar las estrellas.
.
(Princesas Olbidadas o Desconocidas, Philippe Lechermeier i Rébecca Dautremer)
..
...
Els propers dies el Circ de la Princesa Roma Romaní s'instal·larà a Terrassa, amb els seus trapezistes, funambulistes, mags, domadors de feres i pallassos. Seran dos dies d'actuacions ininterrompudes, on es confia poder il·luminar els ulls de fins i tot els més exigents, incrèduls o absents. El Circ plegarà les seves carpes el dimarts a la nit, passades les dotze, i s'enfilarà pel cel, amunt, amunt, fins, potser, tocar les estrelles.
3 comentaris:
El què tinc entès és que el show principal, protagonitzat per un equilibrista fabulós, està un pèl amanyat: per molt que sembli que el fil és molt prim i que l'alçada es periollosísima, aquest equilibrista està subjectat per uns fils invisibles que el guiaran, dp de molts anys a la corda fluixa, fins a l'altra banda o, més ben dit, fins a les estrelles...
Pinta molt bé, ja m'imagino les cares embadocades amb ulls ben esbatenats i brillants.
La teva visió no és desencertada del tot, no, amic Antz. Els fils aniran guiant el trapezista pel camí, subjectant-lo si s'entrebanca, afegint un punt i apart a la seva trajectòria de 10 anys. Però el següent paràgraf també caldrà que l'escrigui ell solet i caldrà que continui demostrant que, si cal fer equilibris sense xarxa, ell sap fer-ho més o menys bé. De fet, si no ho fes bé, o si no hi posés il·lusió, ja hauria caigut fa molt de temps.... ;p
Núria, benvinguda al blog,... a veure si l'espectacle no ens decep... confiem, si més no, que els vestidets dels micos que van en bicicleta siguin ben llampants, amb força colors i amb estrelles daurades ben vives...
Publica un comentari a l'entrada