L'esfericitat de l'aigua, el vermell del pètal, reflecteixen als vostres ulls, s'hi perden.... Gràcies per anar-me llegint... Bon Sant Jordi!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
Arxiu del blog
-
►
2016
(3)
- ► de desembre (1)
- ► de setembre (1)
-
►
2014
(10)
- ► de desembre (1)
- ► de novembre (2)
- ► de setembre (4)
-
►
2010
(16)
- ► de desembre (2)
- ► de novembre (2)
-
►
2009
(35)
- ► de desembre (3)
- ► de novembre (2)
- ► de setembre (3)
-
▼
2008
(55)
- ► de desembre (4)
- ► de novembre (4)
- ► de setembre (4)
-
►
2007
(62)
- ► de desembre (5)
- ► de novembre (6)
- ► de setembre (6)
-
►
2006
(8)
- ► de desembre (5)
- ► de novembre (1)
12 comentaris:
I els nostres ulls estan contents de reflectir el que tu ens mostres.
Espere que hages passat un bon dia de St. Jordi.
Gràcies novesflors... la pluja, els llamps, els trons, no em van deixar seguir les paradetes de llibres de segona mà que hi havia per Manresa... amb tot, però, l'arc de sant martí que va aparéixer tot seguit va donar significat al sacrifici...
Bon Sant Jordi, amic Poeta. A veure si algun dia trobo una mica de temps i t'escric algo en condicions.
Petonets!!!
A mi aquests pètals em fan pensar en maduixes, a ca meva, al final del vespre també va ploure, però no va sortir l'arc de Sant Martí (ja era fosc quan plovia!)
... L'esfericitat de les gotes, aquesta munió de molècules d'aigua, de ponts d'hidrogen que mantenen l'angle constant, que ens regala la rosada o la pulverització artificial sobre pètals de rosa, és una preciosa imatge de detall. M'agrada pensar en l'arc que dibuixa la pluja, marcat per petites gotes orientades de tal manera que la llum s'hi reflexa, ara mostrant una longitud ara una altra, com en el traç d'un camí que creua terra, cel i mar, cap a un destí (també crec que la traducció no és la millor)...
Gràcies per les vostres paraules.... Petonets!
t'he linkat al meu bloc (no sé mai com s'ha de dir, si bloc o blog, i el termcat no m'ho soluciona!) espero que no t'importi
Salut i bon cap de setmana!!!
Arianna, és clar que no m'importa... ans el contrari, s'agraeix la gentilesa... jo també t'afegeixo a això que en diuen tirallonga de blogs o blogroll. Petonets!
aquesta foto es...
bé. nose, imposible.
T'acab de descobrir i m'agrada aquest 'poeta per un dia'. És a dir que aquest "gràcies per llegir-me" també me'l faig meu ;).
Salut!
Quina foto tan exquisita, és un reflex de la teva sensibilitat, Poeta. Gràcies a tú per deixar-nos disfrutar-te.
Publica un comentari a l'entrada