Han existit pressions considerables per a defensar l'equidistància espiritual d'aquest blog i mantenir, així, l'equilibri entre la claror i la foscor. Per tant, convé dedicar unes línies als Altres.
L'eterna lluita entre el bé i el mal esdevé, sovint, efímera, transparent. Deixa de ser un intercanvi de cops d'espasa i de trident, un entortolligament d'ales sedoses i ales membranoses, de banyes i cabells rinxolats, per a convertir-se en una abstracció, en un simple concepte, en una idea. Els actors desapareixen en un esclat de llum i el camp de batalla, desert, només soporta el pes de les ombres dels convenis socials, d'una particular educació, d'una cultura que, dins l'edat geològica del planeta, només és un breu badall de fragilitat infinita.
3 comentaris:
Ai Poeta...l'eterna lluita de contraris, el ying i el yang...el bé necessita el mal per existir i viceversa.
Sempre recordo la metàfora de l'arc i la fletxa: per poder llençar una fletxa cap endavant, es necessari aplicar-li una força cap endarrera, tensar l'arc en la direcció oposada a on volem situar la fletxa.
Que és bonic el dicotomisme del móm, però quan de mal ens ha fet...
Molt bona la metàfora antitot!
Si només Déu, en el moment de la creació, hagués clickat a l'opció: "Imprimir en escala de grisos"
Publica un comentari a l'entrada