Periòdicament em persegueixen els somnis apocalíptics, ara potser menys que abans (l'home que viu sota el pont no té somnis de què li roben la casa, oi?). Sigui com sigui, avui llegeixo al diari que la setmana passada van veure una bola de foc que recorregué el cel de tota la península ibèrica (encara no se sap exactament en quina direcció). Es tracta, lògicament, d'un meteorit, pel que sembla del tamany de prop d'un metre i d'una tonelada de pes. Els rocs d'aquest tamany solen encendre's i descomposar-se a l'atmosfera, i caure a trossos molt més petits a la terra. No representen cap perill, a menys que un sigui tan malaurat com per a posar-se sota la trajectòria d'un d'aquests breus fragments. Cada vegada que llegeixo una notícia d'aquest tipus, però, reflexiono sobre la fragilitat de l'existència humana (tan general com individual) i de la perillositat de posar tots els ous al mateix cistell.
dimarts, de maig 15, 2007
Meteorit
Periòdicament em persegueixen els somnis apocalíptics, ara potser menys que abans (l'home que viu sota el pont no té somnis de què li roben la casa, oi?). Sigui com sigui, avui llegeixo al diari que la setmana passada van veure una bola de foc que recorregué el cel de tota la península ibèrica (encara no se sap exactament en quina direcció). Es tracta, lògicament, d'un meteorit, pel que sembla del tamany de prop d'un metre i d'una tonelada de pes. Els rocs d'aquest tamany solen encendre's i descomposar-se a l'atmosfera, i caure a trossos molt més petits a la terra. No representen cap perill, a menys que un sigui tan malaurat com per a posar-se sota la trajectòria d'un d'aquests breus fragments. Cada vegada que llegeixo una notícia d'aquest tipus, però, reflexiono sobre la fragilitat de l'existència humana (tan general com individual) i de la perillositat de posar tots els ous al mateix cistell.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
12 comentaris:
Com més tenim, més gran és la por de la pèrdua... en tots els sentits...
Qui sap... cada vegada aquestes pel·lícules de tragèdies semblen més properes... qui sap, el millor si es veu un meteòrit és tornar la vista al terra i seguir caminant... total si ens ha d'encertar... no hi haurà res ni ningú que ens pugui salvar... o sí??
Sobre els ous al mateix cistell, tinc comprovat que els porti com els porti... sempre se'm trenquen... no tinc mans avessades a portar ous sembla ser...
Apa ja he fet prou reflexions...
Estàs insinuant, amic Poeta, que una colla d'Elegits ens hauriem de tancar a cal i a canto en alguna de les teves nombroses propietats, construir una nau espacial i anar-nos a poblar algun altre planeta per així no tenir tots els ous al mateix cistell??? Elegir aquells individus més preparats genèticament (si, un rollo eugènesic rollo nazi) i començar una nova colonia humana per caure en els mateixos errors?
Justa la fusta, això és el que estic suggerint. Així, doncs, aneu-me passant un llistat amb la disposició dels àcids nucleics en les vostres respectives cadenes d'adn.
Li puc passar una mostra a través de l'obtenció de líquid provinent d'una pol·lució sense ànim de reproducció?
Per això no cal que em passi mostra,... només cal moure's per Catalunya per a trobar-ne abundants restes.
ei tiu. m'agrada això de dama del nord. moltes gracies. ets tot un poeta.
A disposar senyoreta. Ara només em falta trobar una dama de l'est, una de l'oest i una del sud,... ;)
Ai dama, llàstima que el Poeta tingui la bruixòla espatllada, pq titllan-te la de "nord" podria incoporar unes denotacions subliminals perilloses...si no fos pq el camp magnètic, ara per ara, es d'allò més inestable (i sospitós)
Amic Antz, realment m'he perdut una mica amb el teu missatge,.... quines connotacions porta el terme "Nord"??? A part d'una adaptació freelance d'una cançó del Bob Dylan:
Well, if you're travelin' in the north country fair,
Where the winds hit heavy on the borderline,
Remember me to one who lives there.
She once was a true love of mine.
Well, if you go when the snowflakes storm,
When the rivers freeze and summer ends,
Please see if she's wearing a coat so warm,
To keep her from the howlin' winds.
Please see for me if her hair hangs long,
If it rolls and flows all down her breast.
Please see for me if her hair hangs long,
That's the way I remember her best.
I'm a-wonderin' if she remembers me at all.
Many times I've often prayed
In the darkness of my night,
In the brightness of my day.
So if you're travelin' in the north country fair,
Where the winds hit heavy on the borderline,
Remember me to one who lives there.
She once was a true love of mine.
Quan un 2perd el nord" vol dir que perd l'oremus, pulutant, el Nord es refereix al camí a seguir, a la drecera correcta per arribar a nosé sap on però que si ha d'arribar...
El Nord sempre es e punt per excel·lència, company...
Caramba, sí que som críptics avui company Antz.... Tot això veig que té a veure amb la necessitat de trobar l'estrella polar per a orientar-se al mig de la nit a l'oceà. I, com bé diu un poeta a les antigues i perdudes ciutats dels Ayleids: "Though she is gone to me, she remains bathed in stars"
escolteu, que soc la dama del nord, perque visc al nord de catalunya, encara que mirat d'un altre punt de vista, si t'ho mires desde França seria la dama del sud,pero no es el cas. De solsona cap amunt es el Nord. no veig que hi ha de perillos i sospitos...és una questio de geografia...
Publica un comentari a l'entrada