Avui voldria presentar un petit joc interactiu. Es tracta de què feu una cerca en el wikipèdia, o en el google, on en els volums dispersos de l'Enciclopèdia Catalana, o en el Diccionario Ilustrado de los Monstruos, i sigueu capaços de nombrar-me un pintor o un poeta o un novel·lista o un cantant de blues que no sigui una ànima turmentada i que, malgrat tot, ens ofereixi obres de suficient coherència. Intueixo que us costarà trobar-lo (o trobar-la). Llavors penseu què li hauríeu de dir a algú que, quan li demaneu, "a què et dediques?" us respon: "sóc poeta". Doneu-li un copet a l'espatlla, convideu-lo a un "orujo" i fugiu tan ràpid com pogueu abans no us aboqui l'ànima a sobre, o la pedra de 200 quilos que porta a l'esquena.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Qui més qui menys… crec que tots som ànimes turmentades. Alguns tenen la sort de poder-ho plasmar en el paper, i assoleixen l’estatuts de poeta (aquests són capaços d’alliberar-se de mica en mica, i de passada, amb el seu art, poden ajudar altres persones en el camí). Altres, incapaços d’exterioritzar el seu interior, van carregant amb la llosa damunt l’esquena, i cada cop els pesa més, i la sombra de la pròpia pedra no els deixa veure ni la llum del sol, ni el camí. També n’hi ha d’afortunats que ni tan sols són conscients dels turments, i viuen permanentment i eternament feliços. Si hi ha algú d’aquests per aquí… em pot explicar el secret?
MRG
Ja sap la recomenació del llibre "L'artista torturat" que li vaig fer fa poket...Una persona que tutoritza un nen per oferir-li les condicions necessaries (obviament desagradables i turmentoses) pq sigui un gran artista...
I com a exemple, el meu únic idol, el senyor manson: quan era Brian Warner i volia fugir de la seva persona, va crear un personatge artístic que ens va oferir un repertori brutal..Un cop Brian Warner desapareix del tot i només queda Marilyn Manson, com que ja no està turmentat pq és qui vol ser, la vena artística cau bastant en picat i ens queda una rèmora d'aquelll gran artista...
Publica un comentari a l'entrada