dijous, de setembre 20, 2007

Passat, futur i present


Si mirem un ocell volar, podem dir que l’ocell es troba al lloc on l’estem veient?: és evident que no és així. Estem observant l’ocell en el punt on es trobava en el precís instant en què el raig de llum que emeten les partícules subatòmiques de les seves plomes comença el recorregut que el portarà fins a estimular les retines dels nostres ulls i, després, un cop transformada la llum en impuls elèctric nerviós, que viatjarà fins l’àrea cortical de la visió. Donat que aquests recorreguts no són iguals a zero i com que les velocitats de la llum i de l’impuls elèctric, per molt notables que siguin, no són infinites, sempre estarem espiant el passat de l’ocell. Si posem la mà sobre una flama no podem dir que ens estem cremant ja que la sensació de dolor també ha hagut de viatjar a través d’una sèrie de sinapsis neuronals des de la mà fins al nostre còrtex cerebral. El tacte, l’olfacte, l’oïda, la visió i el gust són sentits que requereixen un cert interval de processat i que, per tant, en el moment en què a nosaltres ens dóna la sensació que estem tocant o olorant, en realitat estem percebent una cosa que s’esdevenia fa uns instants. Vivim en el passat, en un passat que es transforma en futur. On és el present? Existeix el present? Són més reals els somnis, en quant a creacions purament internes, que la realitat? Tal vegada només vivim el present quan somiem.

Aquesta filosofada s’origina en una conversa amb l’Antz un dissabte a la tarda al Castell, regada amb abundants dosis de licor i cafeïna, i enllaça amb l’Horus del blog de la Wadyet, que, amb la seva saviesa antiga ens anuncia que “ha vist l’ahir i coneix el demà”, sense fer cap menció de l’avui.

8 comentaris:

Wadyet ha dit...

Poeta... creo q la otra parte interesante de todo esto es: cual es el nexo q une vuestra conversación del sábado con mi post del domingo?? A que se debe la "casualidad" de q sin hablar ls unos cn ls otros, hayamos decidido pensar en el mismo tema??

Realmente el presente no existe... Quizá en este caso mi presente fuese vuestro pasado, y vuestro presente haya sido mi futuro...
O alomejor es q os estaba espiando jeje :P!!

Besitos!!!!

Poeta per un dia ha dit...

Hola Wadyet,

Crec que l'opció correcta és que ens estaves espiant... ja vaig notar jo una presència etèria, gairebé imperceptible, com una alè d'aire càlid que feia bellugar el pèl moixí de la barbeta de l'Antz... O, potser és que, malgrat que la sensació sigui que la conversa ja va tenir lloc, no fou així, i en parlarem el proper dissabte, o l'altre, inspirats pel teu post i pel meu que, al seu torn, beuen de la mateixa conversa, tot seguint un cercle temporal on res no comença ni acaba i tot és infinitament atemporal. També, finalment, hi ha l'opció que jo t'expliqués la conversa en algún moment entre dissabte després de dinar i diumenge i, val a dir, que tinc llacunes d'aquestes hores que inclouen un cotxe, un pont, unes llums blaves intermitents,...

Petonets!!

Marta ha dit...

Suposo que el present el vivim, però no el podem percebre a través dels sentits en el mateix instant. Aquí podríem entrar en reflexions més filosòfiques sobre si el fet de no percebre'l amb els sentits, fa que el present deixi d'existir, però això ja escapa a la meva raó.

Una foto de Praga... un lloc entranyable.

Una abraçada!

La dama del Nord ha dit...

hola. aquests conceptes son molt abstractes. Jo estic més empapada de la filosofia de eckhart tolle, on diu que el autentic poder el tinim "ara" en aquest moment, perque aquest és l'unic instant on la presència del teu ser pot actuar. Al passat i al futur nomes hi pots accedir a través de "l'ego". En el passat, per records per vivencies, etc, que ja no podem canviar, però si en el present podem canviar la manera de veure. i el futur on moltes vegades el ego ens contamina amb les pors, falses il.lusions.... Veritablement el poder real de canviar les coses i alliberar la nostra ment es viure "ara". l'abans o el despres, és una il.lusió. d'això també en va ple la filosofia Zen.

poeta, és molt curiós que hagis tocat aquest tema, perque just dissabte vinent vaig a una conferència de Echkart Tolle que ve per primer cop a Espanya. Amb aquest motiu estic rellegint el llibre "el poder del ahora" que és molt recomanable. Es això telepatia?

Poeta per un dia ha dit...

Veig que, per alguna extranya raó, els darrers dies estem tots donant voltes sobre el mateix tema... diguem-li telepatia, o coincidència, o tardor, o el que volguem....

Petonets!!

Josep Maria Augé ha dit...

Ostia aquells situacionistes com es van equivocar pronosticant el NO FUTURE, quan realment era el NO PRESENT...

Poeta, aquest enllaç telepàtic de temes (casua o causa, com sempre...), diria que no n'hem de fer un gra massa...pq pensaràs??? Quin tema no tokem en aquella hora i mitja tant productiva amb els excessos alcohòlics residuals derivats de la nit anterior que encara bateguen per les nostres venes?

Poeta per un dia ha dit...

És ben cert amic e amat Antz,... durant una hora i mitja enllacem un tema amb l'altre i acabem tocant tots i cadascún dels temes de la ciència, política, eròtica, numismàtica, politècnica, onanística, polifònica, semiòtica,... etc, etc. Algún dia portaré un bloc (de paper) a la butxaca i aniré anotant els nostres viaranys per la discusió, un laberint com el del Minotaure però sense sortida, per molta Ariadna i cordill que hi afegim en forma de cigaló de licor divers!

Pre-tonets (són uns petonets més transparents, més fluïds...)

Josep Maria Augé ha dit...

Bona bona la dels pre-tonets,jeje...

Apa, emportat uns petobruts (o black kiss en la versió anglosaxona...)