divendres, de setembre 07, 2007

Un Bolet

L’home surt del portal de casa seva, com cada matí, però avui decideix no anar a treballar. Avui passejarà pel bosc i respirarà l’olor dels arbres i de les fulles de pi i dels bassals d’aigua estancada amb granotes i de les petites flors violetes i grogues. S’enfila al cotxe i es dirigeix cap a l’autopista que el portarà lluny de la ciutat, lluny del fum, de la gent, de la pressa, de la intolerància. Posa un CD, una cosa relaxada, un Tom Waits dels primers anys, o un Ben Harper. Després prem el volant i gira amb força, torçant cap a la dreta a la sortida cinquanta-tres. Segueix una carretera local, molt tortuosa, amb vegetació abundant a ambdós costats. Canta fluixet la melodia de la cançó que està sonant I never saw my hometown until I stayed away too long, I never heard the melody until I needed the song. Darrera seu, els reflexes platejats de la ciutat queden lluny, s’esborronen en la boira baixa que és contaminació atmosfèrica. Mentre comença una nova cançó, el mirallet retrovisor s’omple de llum, una llum brillant com el sol mateix, més intensa encara. Passats uns instants es perfila el bolet, que s’alça fins el cel en una gestació accelerada de núvols. L’home no para el cotxe, segueix conduint a la mateixa velocitat relaxada, xiulant breument quan el Waits enceta Ice Cream Man, pensant que a ell també li vindria de gust un gelat ara, de gerds, o de torró o, potser, de tiramisú. Quan el cel es tenyeix de negre i vermell i comença a caure cendra espessa com l’oli, l’home atura el cotxe prop d’un rierol, encén una cigarreta i pensa que, malgrat tot, aquell ha estat un bon dia

19 comentaris:

Unknown ha dit...

L'element central del conte figura que ha de ser el bolet i només l'esmentes en un passatge. Que potser vas més enllà i vols dir-nos que has entrat en el món dels bolets psicotròpics?

Poeta per un dia ha dit...

Justa la fusta Sr Rai, ahir mateix em vaig fer un caldo d'amanites faloides (falo...ides??) i després vaig veure al cel tota una pila de figures geomètriques de colors molt llampants que cantaven cançons del Perales i del Fari mentre altres discutien sobre el significat de la paraula "Amor"

;^P

Josep Maria Augé ha dit...

Rai, jo tenia el dubte de si elbolet anava relacionat amb el faloides...o si era una imatge apocalíptica de l'Armagedon imminent...

Anònim ha dit...

jo vull un bolet de tiramissú

Marta ha dit...

Malgrat que desaparegui el que ha deixat enrera, la decisió de fugir de la ciutat per anar a fer un tomb pel bosc li ha salvat la vida. Per ell, ha de ser un bon dia.

Poeta per un dia ha dit...

Voliaina, sembla que el terme Tiramissú vol dir alguna cosa així com "passa per baix", allò que deien amb el superguant de super de TV3 ;^p. Jo també em decanto pel tiramissú, o pel gelat de menta amb trossets de xocolata!!

Marta, sí ha estat la decisió correcta. Però intueixo que el nostre heroi no té un bon dia ja que se senti "salvat", sinó que potser té a veure una mica amb un cert grau de pau interior que, si més no en el moment precís en què es relaten els fets, feia temps que no sentia.

Petonets tornassolats!!

Marta ha dit...

Potser la sensació té a veure amb el fet de que hagi desaparegut tot el que ha deixat enrera, doncs.

Poeta per un dia ha dit...

Tampoc és això Marta,... l'home, lògicament, no desitja la destrucció del que ha deixat enrera, senzillament se sent bé amb ell mateix, en aquell instant, escoltant la música que li agrada, gaudint del rierol i de la muntanya i del bosc, malgrat que lluny, o en un altre lloc, o simultàniament, tot s'enfonsi. És una reflexió de pau interior, temporal i local, això sí, que potser ja no es reflecteixi a l'esperit de l'home (que molt possiblement ja jau mort de radiació). És com dir: "ei, que el món s'acaba" i la resposta: "d'acord, però em permets que m'acabi de fumar una cigarreta, oi?" Potser és fa difícil d'entendre i més d'explicar.

Marta ha dit...

Ara si, amb aquest últim comentari s'entén perfectament el que volies transmetre, i està molt bé. És que a vegades sóc una mica lenta alhora d'assimilar les coses.

Petons!!!

Josep Maria Augé ha dit...

No és que siguis lenta Marta, és que el Poeta és un home ric i complex interiorment, és com un prisma de dotze cares on cada aresta reflexa una visió particular de les coses...
I pq no l'has vist en vivo y en directo en els seus moments de màxim "apogeo" (el ball de la pota), que quan has estat capaç d'obersevar el primer moviment, ell ja passa pel quart...

Poeta per un dia ha dit...

Moltes gràcies "amic" Antz!! Efectivament, em reflecteixo tant que al final, per la llei de disminució de la intensitat amb el quadrat de la distància, acabo esdevenint no-res.

I el "ball de la pota" és un exemple clar de la poca distància que hi ha entre la ment sana i la bojeria.

;^p

Josep Maria Augé ha dit...

Ets com el número "pi" Poeta: per molt que se t'intenti reduir a quatre decimals, ets tant infinit que resultes inabarcable...per això els comentaris mai van tenen res a veure amb el contingut dels teus contes: ningú els entén! Mirem la foto i ens explaïem...;P

Poeta per un dia ha dit...

Ja està bé doncs,... "mireu els sants" i prou. D'altra banda, però, el número pi tindrà decimals infinits però tothom només recorda el 3.1416. Si per entendre'm cal saber-se els altres decimals ja puc renunciar a l'existència avui mateix!!

Josep Maria Augé ha dit...

Mirem els sants??? No ho entenc pas això...

I no se m'ofenguis petitó, que ja s'acosta el divendres i l'abraçada i els petons de benvinguda que et processo ja es fan poc d'esperar...;P

Poeta per un dia ha dit...

Si home, quan abans es mirava alguna publicació setmanal o mensual, tipus "Mundo Cristiano" o cosa similar, hi havia molta gent que només mirava les fotografies o els dibuixos i aquests eren, precisament, de sants. D'aquí ve que qui només mira les fotos se li digui que està "mirant els sants".

Espero amb delit el retrobament bise-tmanal del divendres, amb el sopar PPP, l'entrada a la nit recorrent els locals d'oci solsonins, el dissabte amb el cigaló després de dinar, per retrobar els temes científics i del cor (vaia dicotomia!!). En fi... estic comptant les hores preciós meu!! (my precious) ;^p

Marta ha dit...

Ui, quant d'amor que es transpira en aquest blog...
Escolteu, no seria possible veure un vídeo on aparegui el Poeta fent-nos una demostració del seu particular "ball de la pota"?

Josep Maria Augé ha dit...

Estimada Marta, dubto molt que algun dia el Poeta es deixi immortalitzar en el transcurs del seu "ball de la pota", i en el cas que es pogués fer, una grabació en dos dimensions no mostraria la immensitat d'aquesta dança espasmòdica.

però en fi, esperem que algun dia el Poeta et convidi a passar una vetllada a Solsona i així ho puguis comprobar en vivo y en directo...hi haurà un abans i un després, t'ho garantitzo!;P

PD: No fotis aquesta mala cara Poeta, que ja te l'ensumo...;P

Poeta per un dia ha dit...

Què dius... ???? què és el que m'ensumes???? Mira que ens tancaran el blog eh!!

Confieu que algun dia la pota pujarà al youtube i llavors em retiraré del món de l'educació!!

Marta ha dit...

Ostres Poeta, a veure si marcaràs tendències i el teu "ball de la pota" acabarà esdevenint un ball tipus "Macarena", o "Coyote Dax", on tota la pista es posa a ballar automàticament amb els mateixos moviments...

:-***