dijous, d’octubre 25, 2007

Stereophonics

Trenco una mica el silenci de les paraules, el neguit vertiginós de treure coses de dins i posar-n'hi altres d'iguals o pitjors (els espais no queden mai lliures), la distant cacofonia que desfà moltes tardes fins a convertir-les en poc més que un seguit d'hores baixes, i enllaço unes gotes de música (allò que abans deien: "momentos musicales") de mà d'una de les bandes que més bé defineixen les melodies i els ritmes que m'agraden: Stereophonics. Comencem per un clàssic de tota la vida, Maybe Tomorrow, del seu disc You Gotta Go There To Come Back. Després hi afegim un directe amb els Black Crowes, amb la cançó Twice As Hard, del disc Shake Your Money Maker dels Crowes. Finalment, i no és un vídeo en sentit estricte, la cançó Soldiers Make Good Targets, del seu novíssim disc Pull The Pin. Un empatx de bona música per què sí, per què avui em ve de gust. Espero que a vosaltres, fidels lectors, també.






5 comentaris:

digue'm ariadna ha dit...

Amb els moments musicals, poeta, he tornat a escoltar el k7 de The Southern Harmony and Musical Companion, que feia temps estava abandonat en la capsa de cintes... i per sorpresa meva, tant la cinta com l'aparell encara sobreviuen amb dignitat...
=;)

Jordi Soldevila ha dit...

Ostres! Stereophonics! Ara feia temps que no els escoltava! En tinc un parell de discos que no estan gens malament, i els vaig veure de teloners de U2 al Sant Jordi, i en directe no queden gens malament!

Una bona collita musical!

Jordi Soldevila ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Jordi Soldevila ha dit...

Aprofito per fer una recomanació musical: el senyor NEAL MORSE.

És un bon exponent del rock progressiu, i ha tocat amb grups de la talla (dins aquest món) com Spock's Beard o Transanlantic. I també us recomanaria escoltar aquests dos grups!

Personalment, m'agrada molt el disc "?", que va editar el 2005.

Un estil diferent de música...

Poeta per un dia ha dit...

Ariadna, The Southern Harmony és possiblement el disc millor dels Black Crowes, un clàssic per tenir sempre a prop per escoltar, encara que sigui dins la capsa de sabates de les cintes. Molt bona tria!!

Jordi, ja tinc la bèstia de càrrega treballant amb les teves recomanacions, donem-li una mica de temps per a què pugui recórrer els mars del carib, amb la pota de fusta i l'ull apedaçat. Per cert, allò del Japó....grrrrr!!! quina enveja noi!!